Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc)
DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dijous, 22 d'octubre de 2015 16:00

Jesús es dirigia a Jerusalem acompanyat dels seus deixebles i de molta gent (Mc 10,46-52). Allà es complirien els seves prediccions, que els deixebles no entenien: El Fill de l’home serà entregat en mans des homes, i el mataran; però un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà (Mc 9,31). I els ho repetia: Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el condemnaran a mort (Mc 10,33). En l’evangeli de diumenge passat, vàrem veure com, després d’aquests anuncis, els deixebles encara ambicionaven el poder. Feien el camí amb Jesús, però la seva fe era feble. Els mancava la llum? És que eren cecs d’esperit? I ¿què hauríem de dir d’aquell home que semblava voler seguir Jesús, i tenir la vida eterna? Li va faltar coratge per a desprendre’s dels tots seus béns (Vegi’s Mc 10,17-30).

En contraposició, Marc ens presenta un altre personatge que va seguir tot un procés fins a arribar a fer-se deixeble de Jesús. Era un cec captaire que seia prop del camí. No tenia cap font d’ingressos, només sobrevivia. Una vida penosa. Assegut vora el camí, no podia fer res més que esperar vianants compassius que li oferissin una ajuda. Quant temps portaria en una situació tan desgraciada? L’evangeli no ens ho diu. Però arriba la seva oportunitat: Va saber que Jesús passava per aquell indret. N’hauria sentit parlar; alguna cosa devia saber dels seus ensenyaments i de la seva actuació. Ens ho donen a entendre els seus crits d’auxili: Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi. La gent el volia fer callar. Però, ell insistia: Fill de David, compadiu-vos de mi. Jesús va sentir el seu clam, es va parar i el va atendre.

El cec demana llum: Rabuni, feu que hi vegi. El títol donat a Jesús sonava a les orelles dels jueuscom a molt majestuós. És el que ressona també en la resurrecció. Jesús vivent diu a la havia anat al sepulcre buscant-lo: Maria. Ella es gira i li diu: Rabuni, que vol dir mestre (Jn 20,16). Alguna cosa especial devia veure el cec en la persona de Jesús. I no s’equivocava. La llum de Jesús brilla ja, d’alguna manera, en els ulls del cec Bartimeu. I, com veurem, darrera la meravella de poder veure el món, la naturalesa, les persones, el do de la creació, el cec curat rep una altra llum: la del seu cor. Ja havia començat a veure-hi des de la fe, però ara la llum resplendeix amb un nou esclat. Hi ha una cosa molt important a subratllar. És cert que la curació del cec és un fet històric, però el mateix evangelista hi veu quelcom més.

Marc no es fixa massa en el miracle. No explica que Jesús faci cap gest sobre el cec ni li digui cap paraula per curar-lo. Ben el contrari del que s’esdevé en altres curacions de cecs. El mateix Marc explica que, un dia, varen portar un cec a Jesús; se’l va endur fora del poble, li va escopir als ulls i li va imposar les mans dues vegades. El cec hi veié clarament (Vegi’s Mc 8,22-25). L’evangeli d’avui té un altre enfocament. Jesús acull el cec, li concedeix el que demana i li diu: Vés, la teva fe t’ha salvat. Escriu Marc: A l’instant hi veié. El punt central es troba en la fe del cec. És una persona que creu i se sent atreta per aquest mestre ambulant, anomenat Jesús de Natzaret. Quan Jesús li diu que se’n vagi, no en fa cas i es decideix a fer camí amb ell: el seguia camí enllà.

Comenten els entesos que l’interès de l’evangelista és proposar el cec curat com a model de deixeble. És el contrapès d’aquells que se sentien més propers a Jesús, però no l’entenien. Com he dit, els deixebles desitjaven el poder al costat de Jesús. Bartimeu no busca més que estar amb Jesús, seguir els seus passos. No posa cap condició; no busca cap compensació; es desprèn del poc que té: la capa. Quan li diuen que Jesús el crida, s’hi acosta amb presses, llançant la seva capa. I,nu de tot, el segueix. És un deixeble autèntic. Ha vist Jesús amb entranyes de misericòrdia i s’ha sentit tocat per la seva personalitat. ¿No és això el que es demana a tot seguidor de Jesús?

Aquet captaire de Jericó representa tots els homes i dones, condemnats a la ceguesa. Vivim a les fosques i, a la vora del camí de la vida, busquem la llum. Potser esperem que, pel nostre costat, passi algú capaç de curar la nostra ceguesa ¿Som conscients que, enmig dels forts trasbalsos actuals, Jesús va passant pel nostre camí oferint-nos la seva llum? ¿Ens deixem sorprendre i il·lusionar per la seva presència, disposats a seguir-lo sense condicions?

Girona, 25 d’octubre de 2015