Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc)
DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 3 d'octubre de 2015 11:23

L’evangeli del present diumenge (Mc 10,2-16) ens presenta unes paraules de Jesús sobre el matrimoni i el divorci. No cal dir que es tracta de qüestions vives i difícils, en la nostra Església     i en la nostra societat. Com afirma un teòleg, “podem dir que és un dels temes, potser el que més, que enfronta la sensibilitat de la gent de la nostra cultura actual i la posició teològica i moral de l’Església”. No vull entrar en tota aquesta problemàtica de la qual té consciència la nostra jerarquia i que, sens dubte, serà tractada de nou en el Sínode sobre la família, que avui comença la seva segona etapa. Però no podem deixar de reflexionar sobre l’ideal i el valor del matrimoni tal com el proposa Jesús. Té les seves arrels en l’Antic Testament, quan ens parla de la creació de l’home i de la dona. Ho hem pogut sentir en la primera lectura (Gn 2,18-24).

Uns fariseus, amb mala fe, per provar-lo, pregunten a Jesús: ¿El marit es pot divorciar de la seva dona? Cal tenir present que el marit era considerat com el propietari de la seva dona. I podia fer amb ella allò que li venia de gust. La podia acomiadar per motius frívols. Diu un intèrpret que, entre els jueus contemporanis de Jesús, existia la possibilitat de dissoldre legalment quasi tots els matrimonis, i el divorci estava previst en la llei. S’havia de desafiar Jesús per veure si anava contra la llei o l’afavoria. És la trampa que li paren. Els fariseus es recolzaven en unes paraules del llibre del Deuteronomi (Antic Testament), que permetien al marit de divorciar-se de la seva dona si trobava en ella alguna cosa censurable (Dt 24,1-3).

Jesús respon als fariseus amb una altra pregunta: Què us va ordenar Moisès? Ells es mostren segurs. Tenen la Llei a favor seu: Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se. Jesús interpreta aquestes paraules i les relativitza, els treu importància. Els diu que la llei del divorci va sorgir perquè eren tan durs de cor. I remet a un text bíblic anterior i més important, en el qual no es veu cap dret de l’home sobre la dona sinó que es troben en un pla d’igualtat. Diu Jesús: Déu creà l’home i la dona, ells dos formen una sola família. Allò que Déu ha unit l’home no ho pot separar. Fa referència al text que hem escoltat en la primera lectura. Se’ns diu que Déu va crear la dona d’una costella de l’home. És un text que ha estat mal interpretat. En una de les llegües orientals més antigues, la paraula costella significa també vida. La dona participa de la mateixa vida de l’home que li fa exclamar: Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Continua el Gènesi: Ells dos formen una sola família, més exactament, una sola carn. ¿Pot haver-hi una unió més forta?

Aquesta unió tan profunda entre l’home i la dona troba el seu fonament en l’amor. En el llibre del Càntic dels càntics trobem una gran lloança de l’amor entre l’home i la dona, l’estimat i l’estimada: El meu estimat és per a mi, i jo sóc tota seva. Un autor recorda la pel·lícula, “El buen matrimonio” en la qual la protagonista exclama: “No busco un home que em posseeixi sinó un home que em pertanyi i a qui jo pertanyi”. És la igualtat plena entre home i dona units per l’amor: ningú no és amo de ningú. Jesús afirma, doncs, de manera clara, que l’home no pot exhibir cap dret sobre la dona. El que els uneix és l’amor. És l’escalf de l’amor humà el que manté viva la unió entre l’home i la dona en el matrimoni.

Era tal la categoria del matrimoni que els profetes hi varen veure una imatge, un signe, de l’amor entre Déu i nosaltres. En el profeta Osees trobem unes paraules que ens poden sonar a molt estranyes, però són ben significatives: El Senyor va dir a Osees: Vés, pren per muller una prostituta i tingues fills d'una dona així, perquè aquest país no fa res més que prostituir-se i apartar-se de mi, el Senyor (Os 1,2). El poble d’Israel és considerat com una esposa infidel a Déu, que l’estima de debò.. Li ha girat l’esquena i se n’ha anat amb altres déus; ha traït Déu. El matrimoni té un valor de símbol religiós. Ho recorda també sant Pau en la carta als efesis: Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat a la mort per ella. Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església (Ef 5,25.32).

Avui encara trobem el que hem anomenat “violència de gènere”. ¿Com podem lluitar perquè desaparegui, i s’estableixi plena igualtat entre l’home i la dona, i més en el matrimoni?

Girona, 4 d’octubre de 2015