Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc)
DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 3 de juliol de 2015 15:30

Sant Marc (6,1-6) ens presenta avui el que podem anomenar el fracàs de Jesús a la sinagoga del seu poble (Natzaret). La seva vida no era planera. La fidelitat a la seva missió va tenir les seves conseqüències. El seu ensenyament i la seva actuació varen sofrir fortes contradiccions perquè no ensenyava a l’estil dels mestres de la Llei ni compartia les seves idees religioses. Era un ensenyament nou; un missatge nou. La gent que s’adheria als mestres i acceptava les tradicions rebudes, tenia les seves dificultats per acceptar Jesús. Les institucions jueves se sentien tocades i ferides per Jesús. És cert, com ens diu l’evangeli del present diumenge, que la gent reconeixia la saviesa de Jesús i els seus miracles, cosa que no podien amagar. Però buscaven motius per a rebutjar-ho: D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans?

La gent no podia entendre tal saviesa en una persona d’origen tan humil, tan senzill, d’ofici fuster o artesà, que no havia freqüentat les escoles dels rabins o mestres, i no podia exhibir cap títol –diguem-ne acadèmic. Ho deia la gent que hi havia a la sinagoga: No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? Si reconeixien la seva saviesa i les seves obres miraculoses ¿per què no reconeixien que venien de Déu? És que Jesús era una mena de mag que enganyava la gent? Això no podia ser. I si no actuava en nom de Déu, ¿de qui podien venir els seus poders extraordinaris? Havien de venir d’un poder superior. En una ocasió va ser acusat d’actuar pel poder del príncep dels dimonis: Beelzebul. Els mestres de la Llei deien: Està posseït per Beelzebul (Mc 3,22). Per què buscar excuses per no creure?

La gent del seu poble el rebutgen. Davant d’aquest rebuig, Jesús afirma: Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva. Es considera a si mateix un profeta, que parla en nom de Déu. I sofreix la mateixa sort que els profetes. En la primera lectura (Ez 2,2-5), hem escoltat com Ezequiel se sentia mogut per l’Esperit de Déu que li deia:Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells. Era un poble que no havia deixat de ser infidel a Déu. Era dur anar contra corrent anunciant els camins de Déu que seguien rutes diferents del que pensava la gent. Jeremies va haver d’escoltar amenaces com aquestes: No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans (Jr 11,21). Jesús es troba amb un poble encegat pels ensenyaments dels seus mestres. Per això deixa els seus paisans dolgut de la seva incredulitat. I continua predicant en altres llocs, sense defallir per aquest fracàs.

Ben diferent havia estat la reacció de la gent a la sinagoga de Cafarnaüm, com explica sant Marc. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei (Mc 1,21). La saviesa de Jesús es manifestava totalment superior a la dels mestres de la Llei; la gent se n’adonava i s’adheria a les seves paraules. Era una doctrina nova ensenyada amb autoritat. La novetat va tocar el cor d’aquella gent; una novetat que acceptaven com a vinguda de Déu. La saviesa de Jesús eclipsava la saviesa dels mestres. Penso en unes paraules del profeta d’Isaïes: Fracassarà la saviesa dels seus savis, la intel·ligència dels més intel·ligents s’eclipsarà (Is 29,14). Jesús va ser acceptat. El seu ensenyament era totalment superior als ensenyaments dels savis o mestres sobre la Llei de Moisès.

Quina sort, quin do, poder escoltar la veu autoritzada de Jesús i deixar-la arribar a la intimitat del cor ¿Per què no va passar això mateix entre les persones de Natzaret, que continuaven escoltant els ensenyaments dels seus mestres oposats als ensenyaments de Jesús? És el misteri de la fe que arriba al cor de moltes persones mentre que en altres es queda a la superfície. Crec que aquí tenim un advertiment per a nosaltres que escotem tan sovint la Paraula de Jesús. ¿Com hi reaccionem? ¿Ens esforcem per conèixer millor Jesús i acceptar-lo de cor? Una periodista no creient deia a uns joves catòlics: “Sento un respecte per aquelles persones a les quals la fe els fa ser millors”.

Girona, 5 de juliol de 2015