Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc)
DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 26 de juny de 2015 17:16

           

Jaire tenia una filla malalta. No trobava cap remei per a curar-la. Havia sentit parlar de Jesús i s’atreveix a anar-lo a trobar. Dic que s’atreveix, perquè un cap de sinagoga no podia tenir una confiança en Jesús. Els fariseus i els mestres de la Llei sentien una forta oposició a Jesús. La sinagoga, lloc de lectura de la Bíblia i de pregària, havia rebutjat el mestre Jesús de Natzaret. Un dia, en sortir de la sinagoga i veure el que Jesús havia fet en dissabte, els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir (Mc 3,6). Però Jaire devia adonar-se que ni la sinagoga ni els mestres de la Llei no podien fer res per la seva filla malalta. Començava, potser, a desconfiar de les normes, de les lleis jueves? Seria un seguidor de Jesús deixant la sinagoga com a malalta de mort?

A casa de Jaire hi havia neguits, plors, tristesa. ¿No podria, Jesús, portar-hi alegria i vida? La seva petició a Jesús li dóna una esperança: La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori (Mc 5,21-43). Demana la presència de Jesús i que manifesti el poder de la mà de Déu sobre la seva filla. Notem la diferència de la petició que fa el centurió a Jesús per la guarició d’un seu criat: Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. Jesús li diu: Vinc a curar-lo. El centurió li respon: Senyor, jo no sóc digne que entreu casa meva; digueu només una paraula i el meu criat es posarà bo (Mt 8,5-8). Posant-se en camí, fan saber a Jaire que la seva filla ha mort i no cal molestar més el mestre. La casa del cap de sinagoga s’ha omplert d’un dol total.

Quan Jesús hi arriba, es queixa de l’aldarull i dels plors. I pronuncia unes paraules una mica estranyes a les oïdes d’aquella gent: La criatura no és mort sinó que dorm. La mort seria per a Jesús com un son per despertar de nou a la vida. I manifesta el poder de Déu. Dóna la mà a la noia i li diu: Noia, aixeca’t. La vida torna amb la presència de Jesús. És el que faltava en aquella casa. Notem el contrast entre la joia i la vida que porta Jesús i la tristesa i neguit que regnava en aquella llar. Només Jesús pot portar vida, vida autèntica. La presència de Jesús significa el canvi, el pas, de les llàgrimes a la joia. ¿El camí que marcava la Llei no carregava fortament les persones? S’havia de fer el pas de la sinagoga a Jesús. La sinagoga estava com adormida, amenaçada de mort. La figura de la filla de Jaire n’és un símbol.

Diu un pensador: “El cap de la sinagoga que estima més el poble que la institució jueva que ell mateix representa, trenca el gel i reconeix públicament que només Jesús, excomunicat pels dirigents religiosos, és qui pot portar el remei a una situació deplorable” (J. Rius Camps). És el pas que Jesús invita a fer als jueus: passar de la càrrega de la Llei, del jou pesat de les normes jueves, de l’angoixa del compliment de tantes reglamentacions, al jou suau que ofereix Jesús, de la pesantor de la religió jueva a la suavitat i dolçor de Jesús. Recordem les seves paraules: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera (Mt 11,28.30). Les institucions jueves estan destinades a morir i les sinagogues a desaparèixer perquè porten tristesa, malaltia, mort.

Només Jesús pot portar l’alegria, la pau, el benestar, com a la casa de Jaire. A casa de Jesús, al costat dels qui l’acompanyen, a la comunitat cristiana, només es pot respirar un clima de joia autèntica. Els seus deixebles no estem de dol i no podem contagiar malestars ni tristesa a les persones que ens envolten.  Diu sant Marc: Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren: Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen? Jesús els respongué: ¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar (Mc 2, 18-19). És la joia de la vida, la joia d’estimar, la joia de servir, la joia de compartir, la joia d’estar amb Jesús.

Ens sentim comunitat de Jesús? Hem assumit la seva manera de viure i de servir? Ens sentim capaços de superar la mentalitat de la sinagoga, amb normes minucioses, lleis que carreguen i no ens deixen viure la pau de Jesús? Vivim la nova aliança, la bona nova de Jesús?

Girona, 28 de juny de 2015