Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc)
DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dijous, 18 de juny de 2015 21:57

A vegades imaginem que els inicis de l’Església varen ser plàcids. Però una lectura atenta de la història ens en dóna una altra visió. Les dificultats eren presents. Les comunitats cristianes havien de fer un pas molt difícil: superar el tancament en el món jueu obrint-se a l’anomenat món pagà, a altres pobles, altres cultures, altres maneres de pensar i de viure. Això causava un malestar en tots aquells que no entenien que l’evangeli no té murs, no té barreres. La Bona Nova de Jesús estava destinada a totes les nacions. Havia d’arribar a les perifèries, com diu tan sovint el papa Francesc. Les dificultats venien de dintre i també de fora. Sant Marc ens ho recorda en l’evangeli que hem proclamat (Mc 4,35-41). Es trobava amb problemes que devien fer-lo sofrir. I compara l’Església a una barca sacsejada pel vent i les tempestes. Però Jesús era amb ells i fa que l’Església pugui anar fent el seu camí.

Em podreu dir: ¿Què té a veure l’evangeli d’avui amb l’Església? L’evangelista no parla de la comunitat cristiana sinó d’una travessia del llac en la qual Jesús calma una tempesta tan forta que podia enfonsar-los a tots. Si llegim superficialment aquesta narració, només hi veurem el poder de Jesús que es manifesta com a Déu. Sobre un fet que devia esdevenir-se en temps de Jesús, Marc hi reflexiona amb profunditat. Els entesos interpreten aquests fets de manera simbòlica. La travessia del llac té un sentit simbòlic; la tempesta té un sentit simbòlic; la presència de Jesús que dorm i calma la tempestat té un sentit simbòlic; la por i la poca fe dels deixebles tenen un sentit simbòlic. Mirem d’aprofundir-hi ni que sigui breument.

Jesús passa a l’altra riba, a unes poblacions en les quals vivien moltes persones no jueves. És el pas cap a pobles fora de les fronteres d’Israel. És la reflexió que fa l’evangelista. La Bona Nova de Jesús està destinada a tothom. Devia costar d’entendre-ho. L’evangeli no és patrimoni de grups tancats. Com a comunitat de Jesús sentim la urgència d’obrir-nos als altres i sobretot a aquells que estan lluny de la fe cristiana. La tasca no és fàcil, com tots sabem. Ens trobem amb dificultats. Som com una barca que el vent i la tempesta sacsegen amb el risc de naufragar. ¿No és aquesta la sensació que molt sovint experimentem per a la nostra Església actual? Cap on anem? Deixarem d’existir com a seguidors de Jesús? Les amenaces són constants. No podem deixar de pensar, per exemple, en la violència de l’Estat Islàmic que vol fer desaparèixer els cristians. Sucumbirem?

I Jesús dorm tranquil·lament en la barca. Sembla que no hi és. Els creients de les primeres generacions devien sentir l’absència de Jesús. Si Jesús era present, ¿per què no actuava de manera clara? És una sensació que pot afectar-nos a nosaltres mateixos. Jesús sembla absent de les tempestes que sofreix l’Església també en els temps actuals. Escriu un autor: “Els deixebles de Jesús som església amenaçada, barca enmig de la tempesta, família plena de por” (X. Pikaza). Mentrestant, Jesús dorm. La fe es troba amenaçada. ¿Fem el camí sols? Potser exclamem amb angoixa: ¿On sou, Senyor? ¿No veieu que podem enfonsar-nos?

És el crit que els deixebles adreçaven a Jesús: Mestre, ¿no veieu que ens enfonsem? És un clam sortit del cor. Jesús es desvetlla, calma la tempestat, mana que el vent calli i que les aigües es calmin. I diu als seus deixebles: Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe? “La confiança en Jesús és la clau per tirar endavant la nostra tasca d’anunciar l’evangeli. Però a tots ens amenaça el dubte, la por, el desànim, la deserció. Aquest Jesús de la tempesta (de la prova, de la persecució) demana als seus deixebles que superin la covardia i la infidelitat. Només una fe valenta, fe de Pasqua, anima i salva, fa que els deixebles de Jesús puguem superar les tempestats i ser portadors de vida” (Pikaza). ¿Hem pensat si Jesús ens podria dir a nosaltres avui: Encara no teniu fe?

Som Església, aquesta barca sotraguejada per les tempestes de fora i les divisions de dintre. Malgrat tot, continuem fent camí. Jesús ens encoratja, com va dir a Pau: Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma (Ac 23,11). Sabem que el Senyor no ens deixa i ens fa capaços de travessar el llac agitat de la vida anunciant l’evangeli.

Girona, 21 de juny de 2015