Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XI DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc)
DIUMENGE XI DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 12 de juny de 2015 12:38

Jesús va proclamar amb paraules i amb fets que el Regne de Déu arribava: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop (Mc 1,15). Aquesta arribada no va ser espectacular, com esperaven moltes persones. Veien que Jesús no responia a allò que pensaven de l’Enviat de Déu o Messies. Era l’esperança d’un restabliment total: sorgiria un món totalment nou, tal com havien anunciat els profetes. Isaïes profetitzava en nom de Déu: Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més (Is 65,17). ¿On era la novetat que portava Jesús? Les coses seguien igual i les diferències entre les persones continuaven de la mateixa manera. Per això desacreditaven la persona de Jesús. Quan la paraula no arriba al cor es queda en paraula buida. Sant Agustí,   parlant de la seva mare, va escriure: “De qui eren sinó de vós aquelles paraules que, per la meva mare, la vostra fidel serventa, cantàreu a les meves orelles? Però cap d’elles no baixà al meu cor” (Confessions, llibre II,III,7).

Amb Jesús arribava el Regne, una llavor, que aniria fructificant al llarg dels temps, però que no baixava al cor de molts dels seus oients. Jesús va tenir una lluita aferrissada contra el mal simbolitzat pel diable i el varen acusar de tenir el dimoni: Si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l'Esperit de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu (Mt 12,27-28). Jesús estava convençut que el Regne de Déu ja havia arribat. Però va tenir un començament humil. Era el contrari del que esperaven d’Ell moltes persones. Un intèrpret va escriure: “Els homes de Galilea esperaven amb ansietat els esdeveniments i estaven sempre disposats a inaugurar el Regne de Déu mitjançant la violència”. Per a Jesús, no valen les presses ni la violència. Ho veiem en les dues paràboles que hem pogut escoltar (Mc 4,26-34).

Jesús ens revela que “el temps de Déu” és ben diferent del “temps humà”. El seu Regne no s’imposa ni amb violència ni en un termini breu. És cert que el Regne de Déu ja és present, ja actua, però la seva plenitud no és imminent; la vinguda de Jesús a la fi dels temps no és a les portes. Té un començament molt insignificant: és com la llavor que un home sembra a la terra o com un gra de mostassa. Jesús ens fa mirar el procés del gra sembrat. La llavor germina i va creixent fins a arribar al blat granat. És cert que el sembrador n’haurà de tenir cura, cavant la terra, traient les males herbes, però no pot fer res en la vida que va creixent. És que la vida és un misteri. El gra va seguint les diverses fases de la vida. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com, diu Jesús.

Marc insisteix en el misteri del creixement del Regne que no depèn de nosaltres sinó de Déu. I el gra de mostassa també arribarà a ser una planta més gran que totes les hortalisses. El Regne que creix en el silenci, sense cridar l’atenció, tindrà la seva plena manifestació en un temps que només Déu coneix. Aleshores sorgirà un cel nou i una terra nova, terra de pau, d’amor, de justícia. L’Apocalipsi profetitza: Vaig veure un cel nou i una terra nova (Ap 21,1). El Regne de Déu ja ha començat en la persona i l’actuació de Jesús. Déu va actuant oferint en el silenci el seu amor. Ens trobem doncs en el temps que podem anomenar “el ja” i “l’encara no”.

Déu ja comença a regnar però no regna plenament. Regna en el cor dels qui l’accepten.

Ens podem preguntar: Per què el món transformat no arriba ara? Per què es retarda tant? Els cristians de primera hora vivien aquesta preocupació. En la segona carta de Pere, llegim: Per al Senyor, un dia és com mil anys i, mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa. Més aviat és pacient amb vosaltres (2Pe 3,8-9). Sant Jaume diu: Tingueu paciència fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera (Jm 5,7). En els temps actuals podem caure en el desànim perquè el nostre món continua essent violent. Un pensador escriu: “Pensem que, quan la Bona Nova de Jesús, el Regne, penetra en el cor de les persones, allà comença a créixer quelcom que ens sobrepassa”. I ens regenera.

Girona, 14 de juny de 2015