Inici Turisme
El retaule de Sant Feliu PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Administrator   
dilluns, 25 de setembre de 2006 21:56

El retaule de Sant Feliu de Girona en la seva disposició actual

Del retaule de Sant Feliu, hom en va traslladar al museu Diocesà les pintures, i es van agrupar en dos carrers les figures dels dotze apòstols. Cada un porta escrit el seu nom en lletres vermelles i en llatí, però alguns són il·legibles, i d’altres porten escrits i insígnies de significat poc conegut. Per això n’oferim ací una lectura i interpretació.

Recordem que la figura de grans dimensions de la Mare de Déu amb l’infant Jesús en braços que presideix el conjunt invita a identificar el temple on hom es troba amb aquell, que unes bulles dels papes Formós i Romà, dels anys 892 i 897 respectivament, referien com a “església de Santa Maria i Sant Feliu”, unificant idealment aquesta amb la catedral.

Retaule
Retaule

Al carrer superior, començant per l’esquerra, hom hi veu Andreu, amb la creu en forma d’aspa; porta escrita al llibre una frase d’origen litúrgic amb la que demana de tornar per mitjà d’ella cap al seu mestre.

A continuació, Mateu escriu les primeres paraules del seu evangeli: Liber generationis Ihesu Christi, “Llibre de la genealogia de Jesucrist”.

El tercer lloc l’ocupa Pere, que porta les claus i és caracteritzat per la frase Tu es Christus, filius Dei vivi, “Vós sou el Crist, el fill de Déu vivent” (Mt 16, 16).

A la dreta de la Mare de Déu, l’espectador veu primer Pau, presentat com a pelegrí, amb les paraules Bonum certamen certavi, “He combatut el bon combat” (2Tm 4, 7).

Després, Joan l’evangelista, jove sense barba, que escriu l’inici del quart evangeli, en llatí, In principio erat Verbum.

L’extrem del carrer l’ocupa Tomás, que porta escrita la frase Dominus meus et Deus meus, “Senyor méu i Déu meu” (Jn 20, 28), amb la qual professà la seva fe després d’haver dubtat de la resurrecció de Jesús.

Començant també per l’esquerra, el primer del carrer inferior, Tadeu o Judes Tadeu, ha perdut la insígnia, que havia de ser una alabarda, arma que combinava la llança i la destral. Al seu llibre hi ha escrita una frase del Credo que hom li atribuïa quan es van repartir entre els dotze apòstols les dotze afirmacions del resum de la fe cristiana; Carnis resurrectionem, “la resurrecció de la carn”.

La figura de Jaume el major, caracteritzada pel bordó i la carabasseta és la més fàcil de reconèixer. Al seu llibre hi ha escrit Fax inquit tibi sit, “Va dir: tingues pau”, d’origen litúrgic.

A tocar la Mare de Déu per aquesta banda es troba Felip amb l’escrit Si credis ex toto corde, licet, resposta que féu al dignatari d’Etiòpia que li demanava el baptisme (Actes, 8, 37).

El carrer continua a la dreta de la figura principal amb Bartomeu, que té a la mà pel ganivet que usaven els blanquers, amb el qual hom Ii hauria llevat la pell durant el seu martiri, i la frase del Credo Credo in Spiritum sanctum, “Crec en l’Esperit Sant”. La figura diabòlica que té als peus evoca una llegenda medieval.

L’apòstol següent és Simó, que la tradició fa morir serrat amb una serra; té la corresponent frase del Credo, sanctorum communionem, remissionem peccatorum, “la comunió dels sants, el perdó deis pecats”.

El darrer apóstol, Jaume d’Alfeu, dit també Jaume el menor, porta un robust bastó amb els cops del qual hauria estat mort, i la part del Credo que li correspongué de donar a conèixer: Ascendit ad celos, sedet ad dexteram Patris omnipotentis, “se’n pujà al cel, seu a la dreta del Pare totpoderós”

Autor: Josep M Marquès

Darrera actualització de dijous, 28 de setembre de 2006 20:47