Inici
Nomenaments diocesans - 30.06.016
diumenge, 3 de juliol de 2016 23:27

Nous rectors a Olot, Palamós, Palafrugell, Tordera, Sant Pol i Canet de Mar i a les parròquies del Mercadal i del Carme de Girona[30-06-2016]

 
alt

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha fet públics avui diversos nomenaments de rectors amb l'objectiu de reforçar alguns equips parroquials de la diòcesi i l'activitat pastoral que desenvolupen. Entraran en vigor el proper 9 de setembre, moment en què es constituiran formalment en el càrrec.Mn. Pere Domènech i Feixas, fins ara rector de de les parròquies del Mercadal i del Carme de Girona, passarà a ser-ho de sant Esteve i sant Cristòfol les Fonts d'Olot, després que el fins ara rector d'aquestes parròquies, Mn. Lluís Solà, rebi la jubilació canònica, que es farà efectiva el dia de l'inici del nou rector.Mn. Enric Tubert i Pagès, fins ara rector de Palamós, serà el nou rector de les parròquies de sant Pere Màrtir i sant Roc d'Olot, Riudaura, encarregat de Sant Andreu del Coll i coordinador del Servei Religiós de l'Hospital Comarcal d'Olot, en substitució de Mn. Miquel Ramió i Feliu, que assumirà dues parròquies cèntriques de la ciutat de Girona com a nou rector de santa Susanna del Mercadal i de la parròquia de la Catedral-Mare de Déu del Carme.Mn. Felip Hereu i Pla, fins ara rector de Palafrugell, assumeix les parròquies de Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta, de les quals Mn. Santiago Parejo i Campillo, en serà adscrit amb facultats de vicari. Alhora, Mn. Rafel Felipe i Freije serà nou rector de Palafrugell, Mont-ràs, Llofriu i també encarregat de Calella de Palafrugell.Finalment, Mn. Pere Narbón i Font serà el nou rector de les parròquies de santa Maria del Mar i santa Eugènia de Palamós i de Vall-llobrega, i Mn. Salvador Juanola i Cadena, nou rector de Tordera i encarregat de Vallmanya.L'actual rector de la Bisbal d'Empordà, Mn. Joan M. Amich i Raurich, a més de continuar amb els càrrecs i responsabilitats que ja desenvolupa, assumirà l'administració parroquial de Cruïlles, Monells, Sant Cebrià de Lledó i Sant Sadurní de l'Heura.

 
DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc)
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:23

Com anunciar l’evangeli de Jesús, la bona nova del Regne? Podrem emprar mètodes nous, revisar el nostre llenguatge, esforçar-nos per fer l’evangeli més entenedor. Cal entendre, lloar i recolzar tots els esforços que es facin en aquets sentit. L’important és que la paraula de Jesús arriba al cor de les persones per transformar-les. Encara que és cert que tots els anunciadors de la bona nova no podem arribar a aquesta intimitat. Nosaltres transmetem un missatge que podem captar per la nostra intel·ligència però és Déu qui el fa arribar al fons del cor. Això demana que la nostra manera de parlar i de fer no posi entrebancs a l’actuació de Déu. No podem anunciar l’evangeli revestits de riqueses, recolzats en el prestigi social, amb l’afany de dominar o d’imposar-se sobre els altres. Ens ho ha dit l’evangeli que hem pogut escoltar (Lc 10,1-12).

Rellegim el que va dir Jesús a les setanta-dues persones que enviava a preparar el camí cap als pobles i llocs on havia d’anar. La gent que els veuria no havia de tenir cap sospita sobre la intenció dels qui els visitarien. No anaven a conquistar ningú, ni apoderar-se dels seus béns, amb el desig d’enriquir-se. Havien d’anar amb les mans buides, sense provisions, confiant en la gent que els acolliria i respectant els qui els rebutgessin. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies. És l’esperit de Jesús, el seu estil, el que han de manifestar davant la gent. Recor-dem l’evangeli de diumenge passat. Diu Jesús: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap (Lc 9,58). Als seguidors i anunciadors de l’evangeli se’ns demana aquesta actitud de senzillesa, de pobresa, de deseiximent de les riqueses, el rebuig de tota mena d’ostentació.

El que deia ara Jesús als setanta-dos enviats, ja ho havia dit i repetit als dotze apòstols: Els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué: No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits (Mt 9,2-3). Jesús en no té prou de dir-ho una sola vegada. Hi insisteix, ho repeteix, en altres ocasions. Aquesta era la importància que donava Jesús a l’estil que havia d’acompanyar la missió dels dotze.No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin (Mt 10, 9-10).

És l’estil que s’adiu amb l’anunci de l’evangeli, que ha de caracteritzar l’Església d’avui i de sempre. Així ho van entendre el Concili Vaticà II i un grup de bisbes que hi participaven. Es reunien a part aprofundint en els textos evangèlics que he recordat. Poc abans que s’acabés el Concili, varen signar un document que es coneix amb nom de Pacte de les Catacumbes. Els bisbes es comprometien a caminar amb els pobres, essent no solament una Església per als pobres sinó una Església dels pobres, Església pobra. És un compromís impressionant. Vull fixar-me només en aquestes paraules: Procurarem viure sempre segons la manera com viu la nostra població en el que refereix a la casa, en el menjar, en els mitjans de transport, i tot el d’aquí es desprèn (n.1). Renunciem per sempre a l’aparença i a la realitat de la riquesa, de manera especial en el vestir (vestidures riques, colors cridaners) i en els símbols de me-talls preciosos. Ni or ni plata (n.2).

Comenta un autor actual: “Sens dubte, el punt central del Pacte de les Catacumbes es la deci-sió de seguir Jesús pobre caminant amb els pobres. El que sorprèn i atreu és la radicalitat amb què es prenen l’evangeli. Viure segons la manera de viure del poble. No volen viure en un nivell superior al del poble en el qual la viuen tantes persones marginades, marcats per la fam i la misèria. Volen compartir la seva vida pobra. Volen viure com Jesús que no tenia cap casa luxosa ni enyorava cap palau sinó que recorria les aldees de Galilea identificant-se amb aquells camperols empobrits, víctimes de tants atropellaments i injustícies. La seva vida (de bisbes) no tindrà res a veure amb la riquesa ni en l’aparença de riquesa. Els bisbes del Pacte fonamenten el seu compromís en les instruccions de Jesús quan confia als deixeble la missió d’anunciar l’evangeli.” Nosaltres, ¿ens sentim també tocats per les paraules de Jesús? ¿Som una Església que se sent pobra, al costat dels pobres?

Girona, 3 de juliol de 2016

 
DIA INTERNACIONAL DE SUPORT A LES VÍCTIMES DE LA TORTURA: PARENOSTRE DELS MÀRTIRS
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:07

Avui, 26 de juny, és el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. Preguem per tots els presos torturats a tot el món, perquè Déu faci que s’acabi el seu patir. Preguem perquè els qui ordenen i executen les tortures, coneguin com Déu els estima.

PARENOSTRE  DELS  MÀRTIRS

Pare Nostre del pobre i del marginat; Pare Nostre de màrtirs i torturats.

El teu Nom és santificat, en aquell que mor quan defensa la vida;

El teu Nom és glorificat quan la justícia és la nostra mesura;

El teu Regne és de llibertat, de fraternitat, pau i comunió.

Maleïda la violència que destrueix l'home amb la repressió!

Faci's la teva Voluntat, ets el veritable Déu alliberador;

No ens posarem a seguir doctrines manipulades pel poder opressor!

Et demanem el pa de la vida, pa de l'esperança, el pa dels pobres;

El pa que porta humanitat i dignifica al poble... en comptes de canons;

Perdona'ns quan per por quedem callats davant la mort;

Perdona i destrueix el regne de la corrupció com a llei del més fort;

Protegeix-nos de la maldat dels prepotents i dels assassins...

 
UN NOU ESTIU
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:02

Un dels fenòmens que caracteritza la manera més clara el món en què vivim és la hiper-accelaració del temps: l’estil de vida és apressat i s’escampa una permanent sensació de manca de temps per fer allò que hom li sembla d’importància.

En aquests dies, per a força persones s'iniciarà l’esperat període estacional de l’estiu: (amb noves possibilitats i oportunitats de temps lliure, excursions, sortides, més temps per fer família, etc...). Un temps que sempre es fa curt.

Escau de revisar el ritme de la nostra vida quotidiana i els seus ritmes. L'estiu és un temps adequat per fer-ne revisió, per RECORDAR-ho -etimològicament: tornar a passar pel cor -. Hem d'apreciar els aspectes positius per tal de potenciar-los i agrair-los; però també els negatius, per tal de transformar-los o, com a mínim, conscienciar-nos-en.

És bo de mirar de viure un estiu de qualitat, bo i aprofitant les oportunitats!. Dediquem un temps a molts aspectes que ens passen desapercebuts durant l'any. Tenim més temps per la família, per fer una bona lectura, per contemplar els paisatges que tenim al davant, per deixar-nos sorprendre per petits detalls o gestos i/o per tenir-ne i sorprendre.

¿Per què, malgrat els temps difícils, no contemplem més positivament la vida? ¿Per què no aprofitem l’estiu com a temps de més distensió per a tenir més cura del nostre esperit?. ¿Per què no dediquem un xic més de temps a la família, als amics, als veïns?. ¿Per què no dediquem un xic més temps al diàleg, com una manera intel.ligent de viure, de conviure, d’aprendre, d’enriquir-nos?

I un repte: ¿tenim una preocupació sincera pels problemes que afeixuguen a tantes persones i famílies?. ¿Busquem de tenir i de compartir actituds solidàries, amb compromisos –petits o més grans- d’implicació i de responsabilitat transformadora?

Amb l’estiu per què no plantejar-nos si no escauria de col.laborar més o de fer algun servei com a voluntari, ja sigui en l’àmbit familiar, en els diferents serveis que es presenten des de les parròquies, en el veïnatge, en associacions de voluntariat, etc.?

Bon estiu enriquidor i reconfortant per la vida i per l’esperit !.

 
PREGANT AMB L’EVANGELI DE DIUMENGE(Llc. 9, 51-62)
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:01

1.FORA D’AQUÍ

Això és el que li van dir els samaritans a Jesús que anava de pas cap a Jerusalem. I no li va quedar cap més remei que passar de presa per aquella Samaria hostil i enemiga dels jueus. Portes tancades i cors endurits per aquells odis “de límits i recels” que hi ha arreu… Jesús també vol passar pel teu “territori”; li agradaria allotjar-se en les teves estances interiors, seure a conversar amb tu, preguntar-te com et va, estendre’t la mà i dir-te: “Sóc el teu amic” . Quantes vegades de paraula, o si més no de fets i actituds, li has dit “ no estic per tu” a aquest pelegrí que camina pel camí de la teva vida,?

2. JESÚS no perd la CALMA

Els apòstols no dubten plantejar-li la possibilitat de la revenja i de l’exclusió. “Senyor, ¿voleu que manem que baixi foc del cel que els consumeixi?” . La resposta de Jesús no es fa esperar. “Es gira cap a ells i els renya. I se’n van a un altre poble” .

No sé si tu signaries la petició de Jaume i Joan. Potser, seria interessant que et preguntessis a tu mateix quantes vegades t’has deixat dur per idees venjatives, de represàlies i revengismes… Ja ho veus: Jesús no perd la calma. Senzillament mira de refer la situació amb una correcció fraterna i segueix el seu camí “cap a un altre poble” …

3 SEMPRE HI HA ALGÚ amb LA PORTA OBERTA

Sempre hi ha una alternativa per a l’amor. Mai estan tancades totes les portes. Sempre hi ha “un altre poble” que obri les portes a Jesús.

Hi ha milers de possibilitats perquè tu puguis continuar treballant pel Regne. Si una porta se’t tanca, n’hi ha centenars que s’obren. No et deixis dur pel pessimisme, el “cansament”, la temptació d’engegar-ho tot a rodar…

Sempre hi haurà algú amb la porta oberta per rebre’t, sempre hi haurà “un altre poble” on allotjar-te, sempre existirà algú que et digui “t’estava esperant!”, “gràcies”.

I és que ens podria passar com a la senyora d’aquesta paràbola dels “vidres de la finestra”.

ELS VIDRES DE LA FINESTRA

Un matrimoni se’n va anar a viure a un barri molt tranquil. El primer matí que passaven a casa, mentre prenien cafè, la dona se’n va adonar, mirant per la finestra, que la veïna estenia els llençols. I comentà en veu alta al seu marit: Quins llençols més bruts està estenent! El marit guaità en silenci. Pocs dies després, de bell nou, mentre prenien el cafè d’esmorzar, la veïna estenia els llençols, i la dona va comentar al seu marit: La nostra veïna continua estenent els llençols bruts! I així, cada dos o tres dies, la dona repetia el seu discurs en veure que la veïna estenia roba. Passat un temps, la dona es va sorprendre en veure que la veïna estenia els llençols ben nets i blancs. El marit li va dir amb tota la calma del món: Ahir em vaig aixecar d’hora i vaig netejar els vidres de la finestra de casa . No eren els llençols de la veïna que estaven bruts, sinó els vidres de la nostra finestra .

 (del "full del Pla d'Urgell")

 
PERE I PAU, AMB DEFALLENCES, ET VAN SEGUIR FINS AL FINAL
dissabte, 2 de juliol de 2016 09:59

Ves a saber per què els vas triar, Senyor.

Simó, un senzill pescador,

va ser dels primers.

Saule, mig artesà, mig intel•lectual,

cridat fora de temps,

quan ja havies estat glorificat

i ell es creia que feia bé de perseguir-te.

Homes febles tots dos,

les Escriptures no ens ho amaguen pas.

No eren pas els millors,

però tu no mires el currículum.

Els vas cridar i ells,

malgrat les defallences,

et van seguir fins al final.

En un món dividit, en una societat líquida,

que els cristians siguem punt d’unió

i roca ferma, a semblança de Pere.

En un món ple d’escepticisme

i d’indiferència, que siguem pelegrins,

incansables comunicadors de l’evangeli,

bona notícia per a tota la humanitat,

a semblança de Pau.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret

 
ABANS DE CONÈIXER-TE, TU M’HAS MIRAT I M’HAS ESTIMAT
dissabte, 2 de juliol de 2016 09:58

«Us seguiré pertot arreu on anireu».

«Vinc amb vós». Sí, a vegades em penso

que sóc jo qui porto les regnes

i controlo el ritme del teu pas:

«Ara no em demanis això,

espera’t que resolgui aquest problema,

espera’t que tingui més temps lliure,

que m’asseguri la feina i el futur...»

Però, abans de conèixer-te,

tu m’has mirat, m’has estimat,

m’has vingut a buscar, i si cal em dius:

«Vine amb mi».

Només tu coneixes el camí

i saps el que ens hi espera.

Saps que al meu ritme,

amb els meus dubtes i pors,

no arribaríem enlloc.

Saps que a vegades fallaré,

però em demanes que no miri enrere,

que no busqui excuses ni seguretats.

si us plau, renya’m sempre que calgui,

perquè vull seguir-te malgrat tot.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret.

 
«IniciaAnterior11121314151617181920SegüentFinal»

Pàgina 11 de 338