Inici
MOTIU DE PREGÀRIA I DE CONVERSIÓ
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:51

Amb motiu dels últims atemptats i de l’assassinat del P. Jacques Hamel, capellà jubilat, de 85 anys, que ajudava a la parròquia de Saint-Étienne-du-Rouvray, arquebisbat de Rouen (França) ens fem ressó les paraules del Papa Francesc: "no es tracta d'una guerra de religions", “el món està en guerra, no pas guerra de religions, és una guerra d’interessos, pels recursos naturals, guerra pel domini dels pobles... Totes les religions volen la pau. La guerra la volen d’altres”.

L'arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrun, en camí de retorn, ja que era amb els joves a Cracòvia, ha dit: «L'Es-glésia catòlica no pot prendre altres ar-mes que la pregària i la fraternitat entre els homes. Deixo aquí centenars de joves ... i els demano que no abaixin els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilització de l’amor”in els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilitin els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilització de l'amor»..

Continuem pregant, units als sants innocents que viuen la vida de Déu per sempre, i actuant per construir un món més just. Preguem per les víctimes i les famílies. Que el Bon Déu ens toqui el cor amb el do de la pau que hem de tenir cura de fer expressiu, bo i maldant de no tornar mai mal per mal a ningú.

 
PREGUEM AMB L’EVANGELI DEL DIUMENGE Lc 12, 13-21
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:50

«Vanitat i més vanitat, tot és va».

Sí, la vida és en bona part

una successió de desenganys.

Il•lusions que s’esvaeixen,

desgràcies inesperades,

felicitats passatgeres

que deixen un regust de nostàlgia.

No hi ha res en aquest món

que pugui omplir-nos el cor:

ni diners, ni èxit, ni plaers, ni poder.

Fins i tot els vincles més sòlids,

com són els de la família,

s’esquincen quan arriba la mort.

Només tu, Senyor, est roca ferma,

port segur.

Tu est el far que dóna

sentit i orientació

als meus passos per aquesta vida.

Senyor, vull posar el cor

en tot allò que m’acosta a tu.

Pobresa o riquesa, èxit o fracàs,

plaer o dolor, tot és relatiu.

Al capdavall, només compta

aprendre a estimar.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret.

 
DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn Francesc)
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:48

Una actitud que em sembla molt estesa en els nostres ambients, és la gran consideració que sentim pels rics. Però sabem prou bé que no és la riquesa la que dóna categoria a una persona. Jesús ens ho aclareix en l’evangeli d’avui (Lc 12,13-21). El diner crea dificultats, problemes, conflictes. La repartició de les herències ha causat sovint renyines entre les famílies. Una situació semblant es devia viure en temps de Jesús. Una mostra la tenim en la persona que demana a Jesús: Convenceu el meu germà que es parteixi en mi l’herència. El demandant podia recórrer a la legislació vigent o als mestres de la Llei. Però recorre a Jesús, que respon de manera contundent: Bon home, qui m’ha encomanat que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?

I afegeix una advertència seriosa: Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida. Una vida autènticament humana no ve de l’ambició d’anar acumulant riqueses,béns materials. Ho explica Jesús en la breu paràbola del ric que posseïa grans fortunes. Planejava construir grans graners i es deia a si mateix: reposa, menja, beu, diverteix-te. No pensava ni que la seva vida podia ser curta ni que pogués ajudar els altres: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te,¿de qui serà? L’ambició per les riqueses acaba en un fracàs. Penso en la paràbola del “ric i del pobre Llàtzer”. Dues vides amb dues destinacions finals: el fracàs del ric i el triomf del pobre acollit per Déu.

Podem pensar que hi persones que abunden en riqueses i pensen com el terratinent de la paràbola. Menjars bons i abundants, begudes refinades, diversions, viatges. En un escrit de l’Antic Testament, podem llegir: Celebro l’alegria perquè per a l’home no hi res millor en aquesta vida que menjar,beure i estar content; això l’acompanyarà en el seu treball durant els dies que Déu li ha concedit de viure (Cohèlet 8,15). Són unes paraules sorprenents a les quals Jesús ha donat la volta. Aquesta és una manera de viure que no pot satisfer ningú. No podem viure sense cultivar ideals nobles, elevats, valors que ens omplen de debò com l’amor, la generositat, l’esperança, la fe. El qui viu només de cara a posseir riqueses cau en el que podem anomenar el súmmum de la insensatesa.

En l’Antic Testament, la possessió de béns abundants era considerada com una benedicció de Déu per a les persones justes.No s’entenia com una persona, com Job, de conducta irreprotxable, hagués de sofrir la pèrdua dels seus béns materials i estigués afectat per una malaltia greu. Per a Jesús, l’ambició de posseir béns sobreabundants és un risc, un perill. Ho hem escoltat: Guardeu-vos de tota ambició de posseir riquesa. És una ambició que podem qualificar com a niciesa. És exposar-se al fracàs total. Pau escriu als cristians de Roma:S’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia, i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicides, baralles, enganys, malícia; són murmuradors (Rm 1,9). L’avarícia malmet la vida.

L’afany de posseir aparta de Déu perquè fa de les riqueses un déu. Diu Pau: L’amor al diner és una idolatria (Col 3,5). L’amor al diner ve a ocupar el lloc de Déu, encara que molts puguin pensar que l’ambició per les riqueses no està renyida amb l’amor a Déu. Penso que coneixem prou bé aquestes paraules de Jesús: Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner (Lc 16,13). En la carta a Timoteu, llegim: L’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llençat, alguns s’han desviat de la fe i ells mateixos s’han clavat a l’ànima molts sofriments (1m 6,10). L’ambició desorbitada de riqueses és una amenaça per a la fe. Paraules que fan pensar! No és estrany que Jesús digués: Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu (Lc 6,20). La desafecció per la riquesa prepara per acollir el Regne de Déu.

El ric insensat de la paràbola es converteix en símbol per a tots els qui es deixen seduir per tota mena d’avarícia. Tots sofrim el risc de portar-nos com insensats als ulls de Déu.

Girona, 31 de juliol de 2016

 
“SENYOR, ENSENYEU-NOS A PREGAR”
dimecres, 27 de juliol de 2016 15:41

L’Evangeli de Lluc (Lc 11, 1) ens diu que Jesús prega, sobretot en els moments decisius de la seva vida. De Jesús podem aprendre a pregar, a estimar més i millor i a comprometre’ns. La seva pedagogia consisteix, precisament, a ensenyar tot fent experiència. Pujant a Jerusalem els deixebles aprenen de Jesús a ser missioners (Lc 10,1ss); aprenen a ser proïsme del malferit, com Jesús s’ha fet proïsme de tothom (Lc 10,25ss); etc. Ara es fixen que Jesús prega i volen aprendre’n: “ensenyeu-nos a pregar...”. Els ensenya la pregària que anomenem “Parenostre”, que els dóna  identitat comunitària com a deixebles. El Parenostre apareix com l’oració del grup de deixebles i és, certament, l’oració de l’Església. Ens ensenya Jesús demana a Déu el millor que podem esperar d’Ell: “el vostre nom sigui santificat”. És una expressió amb la que es demana al Pare que es manifesti a tothom, que sigui Senyor de tots: “vingui el vostre Regne”. El Regne de Déu (justícia, pau, vida, amor...) ha estat inaugurat per Jesús (Lc 8,1; 10,9) i s’ha de manifestar per tota la terra. Déu mateix és qui ho farà possible. El Parenostre demana el que tot ésser humà necessita per a viure dignament: el “pa”, el “perdó” i la força en la prova per a “no caure en la temptació”. És la necessitat d’un món just per a tothom. És una pregària amb la qual el deixeble mira el seu entorn i veu que hi ha el proïsme necessitat (Lc 10,25ss). Una pregària que compromet: “nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès”. Finalment, Jesús completa el seu ensenyament amb la paràbola de l’“amic” que demana amb insistència, amb perseverança, amb “impertinència”. No ens està dient que Déu es faci pregar sinó que ens anima a no defallir en la pregària. El focus està en l’“amic” que demana, el qual, en la necessitat, està segur que no tindrà mai un no de l’“amic” a qui acut per demanar un favor. L’Evangeli d’avui acaba mostrant-nos un retrat, ara sí, del Pare: és el qui ens dóna el millor, “l’Esperit Sant”. És a dir, se’ns dóna Ell mateix. Se’ns ha donat i és sempre amb nosaltres. J.M.Romaguera (adaptació)

 
Parenostre: «FILLS MEUS QUE SOU A LA TERRA, QUE US SENTIU ESTIMATS I US ESTIMEU»(com una resposta de
dimecres, 27 de juliol de 2016 15:39

La pregària no és mai un monòleg, sinó un esperit gran i expressiu de vida. Quan nosaltres resem el Parenostre, Déu acull la nostra pregària. Si sabem fer silenci interior podrem escoltar la seva resposta. Potser en pistes d’avançada. . . Oimés, vosatres. . . . . . L’estimació us ha fet trobadissos. Us ha posat en el camí de l’estimació, i en la perspectiva de la vida compartida. Avui, pot dir-nos coses com aquestes:

Parenostre que esteu en el cel. Fills meus, que sou a la terra, confieu en mi. Sóc Déu-Amor, i estic al mig de la vostra estimació. Sóc Déu-Llibertat i estic enmig dels vostres cors lliures i refiats. Sóc Déu-Fidel i estic enmig de la vostra vida compartida. Us estimo i mai no us deixaré sols enmig dels vostres dubtes i defallences. Recordeu que, a través del meu Esperit, estic dintre vostre.

 

Sigui santificat el vostre nom. Ja des d’abans que naixessiu porto el vostre nom en el meu cor i el pronuncio sovint. Desitjo el millor per a vosaltres. Això es farà realitat si seguiu els camins de l’Evangeli.

 

Vingui a nosaltres el vostre Regne. Em farieu feliç si col·laboressiu a convertir aquesta terra en l’avantsala del cel: un lloc on tots us pugueu estimar i conviure en pau perquè us sentiu germans. Aquest és el Regne que jo desitjo.

 

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. Sabeu quina és la meva voluntat? Que deixeu pertot arreu un rastre, petjades de la meva bondat. Perquè així ja començareu a ser feliços a la terra i un dia ho sereu plenament en el cel. I, a més, també ajudareu que ho siguin aquells que us envolten.

 

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui. Treballeu amb sentit de responsabilitat, però no us angoixeu: avui no us mancarà res del que necessiteu. Esforceu-vos perquè també ho puguin tenir altres més desafavorits. No és que els estimi menys que a vosaltres, sinó que confio que, a través vostre, també els arribarà el meu ajut. No em decebeu!

 

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Jo, fills meus, amics, sempre us perdono sense cansar-me’n mai. M’agradaria que vosaltres també ho sabessiu fer. El perdó és una de les millors maneres de fer present i expressiu el meu amor a la terra. Mai no us penedireu d’haver perdonat i de conviure amb el cor reconciliat.

 

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Em plau que pugueu confessar les vostres febleses. Els humils em guanyen el cor. Agafeu-vos fort a la meva mà i confieu en mi: reixireu. Us ho garanteixo amb moltes benediccions.

 

Amb aquest esperit, donem gràcies, des de la memòria del cor, que desgrana el que hem rebut, descobert, compartit i podem celebrar.

 
PREC CONFIAT D'ESTIU:
dimecres, 27 de juliol de 2016 15:38

Fes, Senyor, que sapiguem aprofitar l’estiu per “carregar bateries” i així poder començar el nou curs amb més il•lusió i renovada esperança. Ajuda’ns a mantenir el propòsit, de seguir “sembrant” bondat i estimació al nostre entorn fermament convençuts que, tard o d’hora, aquesta sembra dóna fruit. Et demanem, Senyor, quesapiguem descobrir-te present en la nostra vida, sempre ajudant-nos, sempre estimant-nos. Gràcies, Senyor !”

 
APÒSTOL JAUME, QUE COM A PELEGRINS ENS OBRIM A L’ESPERIT
dimecres, 27 de juliol de 2016 15:37

Fèieu camí cap a Jerusalem,

Jesús al capdavant.

No se sap d’on, apareix la teva mare.

Elles són així, sempre pendent de tot.

Us pren tots dos a part,

us encomana el seu orgull

i ambició de mare

i tot d’una us trobeu

tots tres davant de Jesús.

No sabem si la petició de la mare

us va encoratjar o us va avergonyir.

Però segur que la resposta de Jesús

us va fer trontollar l’escala de valors:

qui vulgui ser el més gran

ha de ser el servidor de tots.

Sant Jaume, fill del tro,

amb prou empenta

per arribar als confins de la terra

i ser el primer dels apòstols

a vessar la sang,

avui és motiu de pelegrinatge.

Obre els ulls de la fe

i el cor espiritual dels pelegrins,

i que de la recerca del teu sepulcre

passin al seguiment de Jesús,

ell que és el camí, la veritat i la vida.

     "La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret.

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 7 de 338