Dies: del 27 d’agost al 3 de setembre de 2010

-   vuit dies resseguint el País de Jesús

-   conèixer la seva terra  i  recórrer els llocs on va viure

-   tornar a escoltar el seu missatge allí mateix on va ser anunciat

-  després de  més de dos mil anys. . . continuarem pregant amb Ell

Per a informació i inscripcions:

El proper diumenge, dia 27 de juny, a les 18 h.,  i a la Catedral,  el bisbe Francesc presidirà l’Eucaristia, dintre de la qual conferirà el ministeri  del DIACONAT  a l’Enric Casellas i Torres (de Torruella de Montgrí), Xavier Lloses i Salvadó (de Sant Feliu de Guíxols) i Miquel Figarola i Pigem (de Girona). Pel que fa a en MIQUEL, viu a la Parròquia de Palol d’Onyar, però durant aquest curs ha participat en celebracions, reunions i activitats de la Parròquia de Mercadal.

Tots tres són homes casats que seran ordenats diaques “permanents” i, en l’exercici del seu servei pastoral podran presidir celebracions de les exèquies, de matrimonis, de baptismes, i en la Missa, llegir l’Evangeli i predicar l’homilia.

Des d’aquí els felicitem de tot cor, preguem per ells, i convidem a tots els que pugueu a participar en aquesta celebració. Donem-ne gràcies a Déu!

“MESTRES 68” i Rectorat UdG

tenen el goig de convidar-vos a la presentació del nou llibre de la col·lecció “Biografies Mestres 68”, escrit per Mon Marqués, Francesc Feliu i Josep M. Fonalleras:

MODEST PRATS i DOMINGO.  Aproximació biogràfica

L’acte tindrà lloc el dilluns 21 de juny a les 7 de la tarda a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de l’UdG.

Anna M. Geli; Pep Nadal, Mon Marqués i Josep Callís ens aproparan al llibre, la vida i la personalitat de Mn. Modest Prats, guardonat amb el Premi Mestres 68 (2005).

Col·laboren: Associació de Mestres Rosa Sensat; Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Facultat d’Educació i Psicologia (UdG)

Festa de molta tradició als Països catalans. Des de molt antic, l’Església ha celebrat amb especial relleu el dia del naixement de Sant Joan Baptista.

Joan Baptista és l’únic de qui l’Església celebra el seu naixement terrè (als primers segles no se celebrava encara el de la Mare de Déu). Dels altres sants se celebra el “dies natalis”, entès com el dia de la seva mort, el dia en què neixen per al cel. De Sant Joan se’n celebra el seu naixement, el 24 de juny i el seu martiri el 29 d’agost.

“Ell no era la Llum”, com diu el pròleg de l’evangeli de Sant Joan, però sí que era “testimoni de la Llum-Crist... perquè per ell tothom arribés a la fe”  (Jo 1, 7)

Pregària

“Senyor, us donem gràcies pels vostres sants.

Us agraïm la coherència, el poder  de convicció,

la valentia, també l’austeritat de Sant Joan Baptista,

el precursor del vostre Fill Jesús.

Que aprenguem d’ell que

no fou un gira-banderes sinó un home de fe;

més que un profeta, l’anomenarà Jesús.

I que també avui ens ajudi

i ens estimuli a la conversió,

a una més gran fidelitat.

Us donem gràcies, Senyor,

pels esdeveniments

que aporten joia i mouen a compartir-la.

Feu, Senyor, que estimem la vida

i els moments de goig compartit.

Que la cultura, la festa i la fe

ens desvetlli de totes les rutines

i els endormiscaments.

Que la imatge de la llum i del foc,

que trenca la foscor i puja cap al cel enlaire,

ens faci més clar el nostre viure i conviure”.       R.D.

M’enfado i tu em dius: perdona.

Dubto i tu em dius: confia.

Confio, i tu em dius: vigila, vetlla.

Tinc por i tu em dius: coratge.

Vull estar en pau i tu em dius: vine i segueix-me.

Em sento angoixat i tu em dius: la pau sigui amb tu.

Vull seguretat i tu em dius: deixa-ho tot.

Cerco béns materials i tu em dius: comparteix el que ets i tens.

Em penso que ja sóc bo, i tu em dius: encara et falta una cosa...

Estic cansat i tu em dius: jo sóc el Camí a seguir...

Vull fer coses importants i tu em dius: el més gran és el qui serveix.

Miro malament i tu em dius: estima els enemics...

Vull ser gran i tu em dius: si no us feu com els infants...

Voldria amagar-me i tu em dius: que la teva llum resplendeixi davant dels homes...

Vull  ésser  vist  i  tu em dius: prega d’amagat.

Vull un cristianisme clar i tu em parles amb paràboles.

Guardo les formes externes i tu em dius: és de l’interior del cor d’on surten la maldat i la bondat.

Compleixo les normes i tu em dius: jo miro l’esperit. . .

Vull reposar en tu i tu em dius: pren la teva creu i acompanya’m.

Em neguitejo per moltes coses i tu em dius: només n’hi ha una de necessària...

Vull una Església diferent i tu em dius: el regne de Déu és com un gra de mostassa...

Busco uns preceptes clars i tu m’expliques les Benaurances...

M’incomoden els dolents i tu em dius: no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors.

Estic perdut i tu em dius: jo sóc la porta.

Tant que ens hi hem escarrassat, i no hem pescat res i tu ens dius: caleu les xarxes a l’altre cantó.

Busco benestar i tu ens descol·loques: mireu els ocells del cel...

No és estrany, Senyor, que ens captivin temptacions falagueres. Però, en el fons, a molts ens passa el mateix que a Pere i als deixebles, quan et van dir: “Senyor, a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna”.