La persona, el centre de la seguretat vial

4 de juliol del 2010

Jornada de responsabilitat en el trànsit

Per a moltes persones ja arriben les vacances —o ja les estan fruint—, que desitgen i preparen amb il·lusió de fa temps. Viatgen amb avió, cotxe, moto, bici o fins i tot caminant —potser tot fent la ruta de l’apòstol sant Jaume.

Ara bé, tots ens beneficiarem de tenir en compte la seguretat, i no només vigilant que no ens robin la cartera sinó sobretot mirant de no robar o destrozar la vida dels altres ni la nostra. Per això cal ser curosos amb les eines que usem i les vies per on ens desplacem, procurant complir la normativa, que —agradi o no— és per una millor convivencia entre tots.

Una virtut humana important és la prevenció, és a dir pre-veure les conseqüències d’una situació i prendre les mesures a fi que tinguin una conclusió d’acord amb el que desitgem. Aquesta visió avançada és normal dins del món econòmic, però en l’àmbit del trànsit moltes vegades l’oblidem. Quantes vegades el fet de saltar-se un stop o fer un gir prohibit o inoportú ha truncat o desfet la vida de les persones!

L’esperança d’assolir amb èxit l’objectiu proposat, ens ha d’ajudar a aconseguir que els nostres desplaçaments, a més de segurs, siguin també plens de pau, d’alegria i solidaris amb les altres persones, pensant que, com a amics i continuadors de Jesús, hem de predicar amb l’exemple.

Estiguem disposats a donar un cop de mà sempre que calgui, sigui en un accident, una avaria, etcètera. Ser solidaris amb els altres en tot moment farà segurs els nostres desplaçaments. Fem de la nostra mobilitat un constant agraïment a la vida que ens ha estat regalada.   Comissió de la Pastoral del Trànsit

“La missió dels setanta-dos”! és la missió de tots.

Avui més que mai, tots som corresponsals de la missió que Jesús confià a l’ església.  Aneu evangelitzar, a donar a conèixer la millor noticia que puguin rebre els homes i dones de tots els temps.

Déu ens estima i ens  ho fa més i més expressiu  Jesucrist, que ens dona la vida plena .

Com hem de complir  aquesta missió gens fàcil? Diu Jesús:
“ us envio com anyells en mig de llops”                                

-enmig del món-
“ No porteu bossa ni sarró.”                                            

–austeritat, llibertat-
“ Quan entreu en una casa digueu:

Pau a vosaltres”.                    

-pau i bé-
“ Hi haurà pobles que no us rebran”                              

 –acolliment i rebuig-
“ Cureu als malalts que hi hagi”                                     

-compartir els dons-
Nosaltres som “els setanta-dos” enviats i poseu-hi tots els zeros que vulguem. Tots hi cabem. Tots som cridats.

La lliçó de l’Evangeli és que hem de  comunicar i compartir la nostra vivència  cristiana. Hem de donar a conèixer les respostes que hem trobat a l’Evangeli i que ens motiven a viure, a lluitar i a avançar.

Senyor us donem gràcies perquè

ens ajudeu a descobrir  i a discernir

aspectes importants de l’ambient

que ens acull,

ens influeixi ens condiciona.

Us donem gràcies, Senyor,

perquè ens ajudeu a descobrir

que tots i cada u de nosaltres

tenim un paper important

en aquest món.

Ajudeu-nos a dur-lo a terme

amb lliure personalitat

 i ferma responsabilitat.

Ajudeu-nos a donar el valor just

que pertoca a cada cosa.

Ajudeu-nos a ser senzills

per a deixar-nos influir

en tot allò de positiu

que l’entorn ens aporta

i, decididament lliures,

per a saber-nos-en desfer

quan aquesta influència

ens n’allunya del camí evangèlic.

Ajudeu-nos a estimar el món

i les persones que en ell s’hi mouen.

I ajudeu-nos a ser més agosarats

a l’hora de compartir,

a l’hora d’aportar al món

la vivència de l’Evangeli

que ens ensenya a valorar

totes i cadascuna de les persones

i a estimar-les de debò,

amb senzillesa

i amb una gran autenticitat,

sense buscar els meus interessos

sinó pensant sobretot en el seu bé.

Avui, dia 27 de juny, a les 18 h.,  i a la Catedral,  el bisbe Francesc presidirà l’Eucaristia, dintre de la qual conferirà el ministeri  del DIACONAT  a l’Enric Casellas i Torres (de Torruella de Montgrí), Xavier Lloses i Salvadó (de Sant Feliu de Guíxols) i Miquel Figarola i Pigem (de Girona). Pel que fa a en MIQUEL, viu a la Parròquia de Palol d’Onyar, però durant aquest curs ha participat en celebracions, reunions i activitats de la Parròquia de Mercadal.  Tots tres són homes casats que seran ordenats diaques “permanents” i, en l’exercici del seu servei pastoral podran presidir celebracions de les exèquies, de matrimonis, de baptismes, i en la Missa, llegir l’Evangeli i predicar l’homilia.

Des d’aquí els felicitem de tot cor, preguem per ells, i convidem a tots els que pugueu a participar en aquesta celebració. Donem-ne gràcies a Déu!

L'Esperit del Crist Ressuscitat reposa en nosaltres i tots hem de deixar-nos dur per aquest Esperit; prestar-nos amb tot el que hom és, per tal que la Bona Nova de l'Evangeli pugui ressonar en tot home i en tota dona.

Amb els Diaques hi podem veure la bellesa d'una vocació magnífica al si de la comunitat eclesial. Amb l’ordenació diaconal resten configurats al Crist, el Pastor, el Diaca, perquè anunciaran la seva Paraula, i presidiran les accions de Crist en la seva Església.

Però qui és un diaca? És un amic de Jesús, servidor seu i configurat a Ell; un home que lliura la seva vida al servei de les comunitats cristianes, anunciant i servint la causa de l’Evangeli, bo i fent present l'obra de Crist, el seu amor i la seva total donació per a la vida de tots. És també un home que viu l'estimació a la comunitat en la pregària, i que dedica tot el que ell és, i té i pot, des de la seva realitat familiar, per a servir tothom amb una caritat pastoral ardent.

I què fa un diaca? El diaca rep l'ordenació de mans del Bisbe, i en comunió amb ell i amb els preveres del presbiteri de la Diòcesi realitza un servei i una missió:

• Fa arribar l'Evangeli de Jesucrist a la vida de les persones, descobrint-los els signes de l'amor de Déu i predicant sempre amb la vida i les paraules.

• Celebra els sagraments, fent reals els gestos d'amor i de salvació de Crist, l'únic Gran Sacerdot. I en concret bateja i beneeix els matrimonis, col•labora ajudant la celebració de l'Eucaristia, reparteix la vida de Crist feta Pa eucarístic, perquè transformi i ompli del seu amor les nostres vides.

• Anima la comunitat cristiana. Guia i aplega en la unitat i la comunió persones i vocacions diferents. Desvetlla el servei al seu entorn, i té una absoluta preferència pels pobres, els malalts i per les causes dels més necessitats.

On i com actua? El diaca concreta la seva missió pastoral en una parròquia o en un camp pastoral que el Bisbe li assigna. Al costat del prevere, també anima les comunitats, desvetlla l'esperança, i ajuda tots perquè anunciem la nostra fe sense por, ben compromesament. Acompanyat per l'esposa i la família, cada u en la seva situació, ha de viure l'exemplaritat de l'amor, i per això el seu diaconat s'arrela en el seu baptisme i el seu matrimoni, portant-los a un desenvolupament nou.

I, preguem, ja des d'ara, per aquests nous Diaques, perquè sigui uns bons servidors de tots a exemple de Crist "que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres" (Mt 20,28).

Apreciar la diferència de l’altre vol dir conèixer, respectar, tolerar: Vol dir, per tant, no creure’ns els únics portadors de valors ni, encara menys, pensar que els altres són destructors de valors o enemics. Més aviat hem de pensar que la  nostra manera de veure el món no és l’única possible ni l’única plausible, i que els altres ens poden a portar coses  (valors, significacions, visions de les coses que poden tenir raó)...

L’estima de les diferències ens ajudarà a obrir els ulls a la realitat diferent, a apreciar-ne els valors, a viure amb els ulls oberts, a no tancar-nos ni pretendre viure en un gueto.

Però  també cal apreciar la pròpia diferència, tenir l’autoestima suficient per afirmar sense complexos la pròpia identitat...  Ens cal superar una mana de mala consciència o la sensació de derrota,  com si el cristianisme o la tradició judeocristiana, la cultura occidental,  fossin la font de molts mals (masclisme, intolerància, sentiments de culpabilitat). Aquesta actitud incapacita per a la relació i el diàleg que és substituït per l’embadaliment davant l’altre.

Apreciar la pròpia diferència vol dir veure i estimar aquells trets distints i distintius que perfilen la nostra identitat cristiana i que ressalten precisament en la convivència amb l’altre. El coneixement de l’altre fa que prenem més consciència de les nostres peculiaritats i que les estimem...

Només des d’aquesta estimació es pot continuar amb la idea de missió i d’evangelització, que malgrat totes les mancances que s’hagin pogut tenir al llarg de la història, que no deixen de ser ombres dintre d’un quadre lluminós, no té res a veure ni amb la imposició, ni amb la colonització, sinó amb l’encàrrec que ens féu Jesús, que ens va enviar com ell havia estat enviat pel Pare, amb l’amor al proïsme. Des d’aquesta estima dels propis trets distintius podem tenir consciència que efectivament el que fem en la missió i evangelització és transmetre una bona nova, que no ens hi mou res més que comunicar als altres el que ha estat bo per a nosaltres. 

Gabriel Amengual “El cristianisme en un món plural”

Jesús renyà als apòstols perquè se li tornaven fanàtics. Què és un fanàtic? Doncs un fanàtic és una persona que per defensar la seva idea, que moltes vegades  pot ser bona, recorre a la força i estima més la seva idea que no pas a les persones.

Jesús no vol que siguem fanàtics, però de cap manera ens proposa un Evangeli que no comprometi a res. Ens proposa un seguiment  que comporta coherència entre la vida i la fe, amb una aposta agosarada per la pau, el diàleg, la tolerància, la senzillesa i l’esperit fraternal.

Mn.  Josep Mª Alimbau  ens sintetitza uns objectius que brollen d’aquest esperit de l’Evangeli i són una pauta per la vivència significativa de la fe:

El teu ideal:     la bondat, l’amor

El teu bé:     fer la voluntat de Déu

El teu deure:     ajudar sempre

La teva llibertat:    la dels fills de Déu

El teu amor :     als més necessitats

El teu afany:     la pau

La teva lluita:   la justícia, la santedat

El teu retret :     la indiferència

La teva divisa: el seguiment de Jesús

La teva glòria:     el seu servei

El teu fi últim:    la glòria de Déu,

                                la vida eterna

La teva ambició:      viure la veritable alegria

La teva missió:    ser llum

La teva plenitud:    Déu