. . . un dia de descans, per abonar  tot el que enriqueix la vida i l’esperit!

Senyor,

que sapiguem viure el diumenge com un dia de descans

i de trobament amb Tu.

Necessitem aturar-nos i trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Ensenya’ns, Senyor, a dedicar estones a escoltar i a compartir.

Que ens sentim feliços

quan tinguem lleure per als altres.
Que en les nostres relacions sapiguem arribar

al cor de les persones.

Que com Tu, Senyor, donem seguretat als qui se senten abandonats o poc compresos.

Que aquest dies

de descans estiuenc

serveixen per recuperar forces

i tornar al treball amb nou alè,

i tractem “entranyablement “

les persones

que no tenen vacances.

Senyor,

que aquesta setmana

deixem de banda

les nostres elucubracions mentals

i les nostres pors i posem més

la nostra confiança en Tu

ALLÒ QUE EM FA és el que dono, no pas el que tinc.

Com més dono, més tinc, perquè sóc més.

Com més tinc i menys dono, tinc menys, perquè sóc menys.

LA SOLIDARITAT no s’ha de donar només en el moment de les victòries,

s’ha de donar sobretot en el moment del sofriment i de les decepcions.

LA SOLIDARITAT SUPOSA el reconeixe-ment de la identitat de l’altre,

de la seva intransferible alteritat [...];

tan sols es pot ser solidari amb qui hom reconeix lliure i igual [...],

sense paternalismes, sense dependències,

sense arrogància, sense humiliació.

LA MEVA FE és l’esperança.

EL CONTRARI DE LA FE no és el dubte, és la por.                            .                             

                                                          Pere Casaldàliga, Bisbe emèrit

Som gent que, amb les mancances i amb petits o més significatius compromisos, ens estimem l’Església que som i fem. L’Església som tots. Perquè l’Església la fem entre tots, sentint-nos-en i estimant-la, malgrat el que sigui. Cadascú des del nostre lloc, en els nostres àmbits de vida, de treball i de relacions humanes: amb les nostres fidelitats i incoherències,  amb les implicacions més senzilles i amb les disponibilitats que fan possible una complexa gamma de petits o més grans serveis de les postres parròquies. Això sí, l’Església té un rostre, més viu o més endormiscat, amb defectes, i també amb esperit acollidor i amb voluntat de compromís de servei. L’Esperit és qui la sosté, l’anima i la vetlla. Ara bé, a nosaltres ens toca d’obrir-nos a l’Esperit i creure de debò en la Bona Notícia que “Déu estima la humanitat sencera”, que estima els temps actuals. Ens hem de deixar “tocar” i  “animar” per l’Esperit per aconseguir-ho. Demanem-ho i prestem-nos-hi.

En aquest línia transcrivim un text del bisbe emèrit d’Amiens (França), Jacques Noyer, sobre el desvetllament de l’Església que ens cal avui.

                 .

“No demano que es canviï l’Església. Demano que sigui viva. Reclamo que continuï essent fidel a la seva missió, que porti la paraula del Crist als nostres contemporanis, que doni testimoni del món renovat per l’Esperit. No es tracta d’apedaçar-la amb alguns enginys perquè sobrevisqui un o dos hiverns més. Es tracta que trobi els gestos i les paraules que puguin relatar Déu al món d’avui.

Només demano a l’Església que es mantingui en la història i no s’enquisti en l’eternitat. Li demano que no sacralitzi el seu passat fins al punt de no ser disponible en el present. Li suplico que renunciï als èxits mundans i a les vanes riqueses per no “entristir” l’Esperit que la convoca.

M’agradaria que s’adonés que necessita canviar perquè el món, que és el camp de la seva missió, canvia. M’agradaria que reconegués el treball de l’Esperit més que no pas les traces del mal. Les novetats no són necessàriament valors que es perden, sinó sovint també “signes dels temps”, primícies del Regne. Cal que obri les portes de l’esperança en lloc de cultivar els arxius de la nostàlgia.

L’Església ha volgut que l’home creixi, però avui s’atribola perquè el seu discurs ja no cala. El seu “catecisme” pot ser tan ric i coherent com sigui possible, però uns homes adults no esperen un catecisme. Desitgen que escoltin les seves preguntes abans de donar-los unes respostes.

Un crit com aquest, a qui l’hem de fer escoltar? Hi ha cap possibilitat de canviar res? Les meves paraules no faran més soroll que l’ala d’una papallona a l’esquena d’un cetaci. Però, al cap i a la fi, se sap que un vol de papallona a l’hemisferi sud pot engendrar una tempestat a l’hemisferi nord. I, a més, n’hi ha moltes, de papallones.

I, a més, en el vent que fan, bufa també l’Esperit”. (Documents d’Església,  núm. 959)

En la presentació del full informatiu dels serveis parroquials dèiem que la Parròquia és un lloc bo, on és possible ser-hi acollit i incorporar-s'hi pels sagraments de la iniciació cristiana, trobar-se amb l'Evangeli i refer l'experiència de la fe, celebrar-la, viure la comunió fraternal i compartir la missió evangelitzadora... Junts fem aquestes Comunitats Parroquials, tant si vivim en aquesta demarcació de les Parròquies dels sectors de la Catedral-Carme (Barri Vell) i del Mercadal, de Girona, com si hi veniu de fora.

A més a més, dintre de les nostres parròquies comptem amb les esglésies i els serveis dels Pares Claretians i dels Pares Dominics, de la catedral, i amb la presència de les Comunitats Religioses: PP. Jesuïtes, Esclaves del SS, Cor de Maria, Filles de Sant Josep, Filles de la Caritat, RR de Maria Gay, Carmelites Vedrunes, Adoratrius, Operàries Parroquials.

Certament, doncs,  la presència pastoral de l’Església és notable en aquesta nostra demarcació, i no podem passar per alt la importància de les parròquies amb tot el que es fa i  es malda per oferir: acolliment, celebracions de la fe, catequesi i formació, caritas, pastoral de la salut i dels malalts, del dol i de la mort, educació en esplai, voluntariat, etc…

Aquest dilluns ens reunirem la Comissió de Pastoral del Carme-Mercadal  per avaluar el que s’ofereix i es fa a les nostres parròquies (aspectes positius i negatius), què podem  millorar i /o promoure de cara al  curs vinent, i recollir-encaminar iniciatives i suggeriments… Tanmateix, cada u pot fer arribar la seva avaluació al despatx  parroquial per a millor acomplir els objectius d’ajudar-nos a creure, a viure i a celebrar la fe. I, ho ben agrairem.

Ara, amb el final de curs, agraïm de manera especial la disponibilitat i els serveis realitzats per molts feligresos, amb el desig d’un bon estiu per a tothom, i que sigui per millor trobar i tenir un temps distès, enriquidor i reconfortant.

 *********************************************************************************************************************************

Parròquies de la Catedral-Mare de Déu del Carme   i de Santa Susanna del Mercadal                              

Avaluem el que s’ofereix i es fa a les nostres parròquies                                                                                                                                                   

→ Reunió de la Comissió de pastoral: dilluns, 12 de juliol, a les 20’30 h. i al Mercadal

Pauta orientativa per preparar la reunió:

1. Quins propòsits i/o objectius, explícits o no,  em sembla que teníem per el curs 2009-10? 

2. Què s’ha fet?

3. Què hem trobat de positiu i/o de negatiu amb tot el que s’ha fet?

4. I, què podem millorar i/o promoure de cara el curs vinent?

5. A la llum de tot això que puc contemplar, quin(s) objectiu(s) prioritari(s) assenyalaria de cara el curs vinent?

- Catequesi/formació: infants i adolescents: 1ª Comunió, seguiment, confirmació

  catequistes

  servei de preparació al matrimoni: acolliment, encaminament, equip?

  adults: vida creixent, catequesi d’adults: posar al dia la fe

  altres possibilitats de formació: ISCR, conferències, cursets

- Litúrgia:/celebracions litúrgiques:  eucaristies, animació dels cants, lectors,  preparació, participació,   temps forts, festivitats, horaris

 celebracions comunitàries de la penitència, confessions

 celebració comunitària de la unció dels malalts

 altres celebracions: missa familiar, baptismes, casaments, exèquies

celebracions especials: la Mare de Déu del Pilar (12 d'octubre),  Missa del Poema i la Rosa amb motiu de Sant Jordi (23 d'abril), Sant Antoni de Pàdua (13 de juny), la Mare de Déu del Carme, patrona de la Parròquia (16 de juliol), Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol), Santa Susanna del Mercadal la Mare de Déu de Lurdes, Mare de Déu de Montserrat, Santa Susanna (11 d'agost), Sant Anton Mª Claret, Sant Narcís (patró de la ciutat), Sagrat Cor (Dominics), Sant Francesc

- FAC-Càritas Parroquial,  Caritas interparroquial de Girona:  sensibilització, serveis, equip, voluntariat,   campanyes

- Pastoral de la Salut, del dol i de la mort: acompanyament, comunió als malalts, voluntariat, equip?

- Centre d’Esplai (Mercadal): equip de monitors, activitats d’esplai durant el curs, colònies, Casa de Colònies de Foixà

- Tercer món, missions,  mans unides, cooperació, sensiblització?

- Comissió de Pastoral Parroquial (consell): reunions i periodicitat, acolliment pastoral, seguiment de la     pastoral parroquial, trobada parroquial

- Economia parroquial, serveis, patrimoni, gestió, comptabilitat, comissió o junta?

- Serveis  d’atenció, d’acolliment, de comunicació i d’intercomunicació, relacions amb altres entitats i serveis:  despatx parroquial i DIG, cartellera, full parroquial, web

- Altres: confraries . . .

 Parròquia de la Catedral-església de la Mare de Déu del CARME

La commemoració de la  Mare de Déu del Carme és  una invitació a interioritzar la fe en   Crist Jesús, en la pregària i la  contemplació.

 “Que no ens manqui, Senyor, la intercessió de la  Verge  Maria,  i  que  amb  el  seu  ajut  arribem feliçment a la muntanya que és Crist”.

Aquest divendres,  16 de juliol,  celebrem la Festa de la  Mare de  Déu del  CARME, patrona de l’església parroquial. Se celebrarà Missa, a les 12  h. del migdia i a les 19 h. de la tarda.

(Al Mercadal, no hi haurà la missa de les 20 h.)

Senyor,  certament

el vostre seguiment

no es redueix pas només

a paraules i intencions,

sinó que passa per fets,

per realitzacions

Nosaltres, coneixem molt bé

el manament nou de l’amor.   
Però, entre el conèixer i el fer,

hi ha una llarga distància

que no sempre aconseguim d’escorçar.

Els primers passos d’un camí

sempre tenen un relleu especial.

El camí del vostre seguiment,

més encara, demaneu ser estimat

i estimar també els altres,

“Fes això i viuràs”, ens repetiu a cada passa.

Posa en pràctica l’amor

que l’amor porta a la Vida.

Però, massa sovint, Senyor,

l’exigència d’aquestes paraules ens rellisca.

I apareix el dubte, les excuses del mal pagador,

la insensibilitat, la duresa del cor.

   I barrem obertures d’intercomunicació.

Es recrea una situació de refredament

que impedeix el moviment amorós

vers aquell que és davant nostre, al  costat....

Perdó, Senyor, perdó.

Ajudeu-nos a refer el camí

de ser i de fer de samarità.

Ajudeu-nos a plantejar-nos seriosament

la presència de l’altre, l’oportunitat de l’altre.

A redescobrir-lo en el qui està estès

a la vora del camí i en el qui simplement se’ns fa trobadís en el camí de la vida

i estimar-lo i donar-m’hi, i treballar

per tal també ell tingui un nom:

el meu germà.