Inici
L’ASSUMPCIÓ: CELEBREM QUE JA ESTÀS PARTICIPANT DE LA VIDA DIVINA
dimarts, 16 d'agost de 2016 21:36

Estimada bona Mare,

no sé si en el teu temps

hi havia modes.

Ara en som esclaus.

Tots, perquè és moda,

acomiadem els difunts

dient-los «allà on siguis».

A tu no t’ho podem dir.

Celebrem que ja ets del tot,

en cos i ànima,

prop del teu Fill i Germà nostre,

participant de la vida divina

que és amor, pau,

joia i llum per sempre.

No est lluny de nosaltres,

perquè allà on ets no hi ha distàncies.

Ets Mare de cor gran, avesada a sofrir,

a esperar i a confiar.

Est dona de cor decidit,

valenta i ferma.

No et vas fer enrere en sentir

les paraules misterioses de l’àngel

ni en veure els sofriments

infligits al teu Fill.

Saber que ens mires

i que vetlles per nosaltres

ens dóna confiança per continuar endavant.

Sí, el camí de la vida és feixuc

i perdedor, però sabem que tu has arribat a la meta

i que camines al nostre costat.

(de "la Missa de cada dia")

 
PREGUEM AMB L’EVANGELIDEL DIUMENGE Lc 12, 49-57
dimarts, 16 d'agost de 2016 21:35

in els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilitin els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilització de l'amor».

Vull apuntar-me a la teva lluita.

Lluita contra el tancament i el rebuig

de les persones que no m’agraden.

Lluita contra el desànim i la mandra

d’enfrontar reptes difícils.

Lluita contra l’egoisme, la insolidaritat,

la temptació de servir-me dels altres.

Vull apuntar-me a la teva lluita

i a la de un núvol

tan gran de testimonis

d’ara mateix i de tots els temps

que m’ensenyen que és possible

viure la fe.

Sé que hauré de remar a contracorrent,

que puc patir incomprensions

i algun rebuig,

poca cosa en comparació

a la teva creu.

No és una lluita contra ningú,

sinó a favor del Regne de pau

i fraternitat

que tu has vingut a anunciar i construir.

Per això no valen totes les armes,

només les que tu vas fer servir

i que trobem en l’evangeli.

El teu Esperit, que habita en nosaltres,

ens il•lumina i ens empeny

perquè sapiguem discernir

els signes dels temps

i ser les teves mans, els teus ulls,

els teus peus en el món d’avui.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret

 
ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU (Mn. Francesc)
dimarts, 16 d'agost de 2016 21:33

¿Com imaginem la persona de Maria? ¿Què en podem dir que sigui adient i no caigui en una exaltació desorbitada? Les dades que ens ofereix el Nou Testament no són suficients per a fer-ne una història detallada. No trobem en cap indret de l’evangeli que es parli de la mort i de l’Assumpció de Maria al cel. Això va propiciar molt possiblement que, al curs dels segles, des dels primers temps, anessin apareixent escrits sobre la seva persona. Pel que fa al cas, vull fer referència a un escrit anomenat Trànsit i Assumpció de santa Maria: “El Salvador va confiar l’ànima de santa Maria a l’arcàngel Miquel, que era el guardià del paradís. Després va dir als apòstols: Pere, tingues cura del cos de Maria. Havent dit això, el Senyor s’allunyà amb l’ànima de la seva mare i amb els àngels sants, enmig d’una gran resplendor” (IX,9.2).

Aquests escrits no mereixen confiança però manifesten la fe d’uns creients que contemplen la mare de Jesús vivint amb Déu. Sense entendre’n el misteri, nosaltres creiem que Maria viu la seva vida en plenitud participant de la resurrecció del Crist. Per arribar-hi va seguir un camí ple de fe, d’esperança, d’amor. Penso que l’evangeli d’aquesta festa (Lc 1,39-56) ens dóna la pauta per captar l’esperit de Maria. En la seva visita a Elisabet, és lloada així: Feliç tu que has cregut! La fe mou muntanyes. Diu Jesús: Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria (Mt 17,20). La dona senzilla de Nat-zaret ha cregut que, en ella, es fa present un misteri gran. Ets beneïda entre totes les dones i és beneït i és beneït el fruit de les teves entranyes.

Elisabet afegeix:¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Maria porta en el si un misteri incomprensible. Només Déu era anomenat Senyor. Lluc, il·luminat per la fe pasqual, veu en el nen que creix a les entranyes de Maria, el Senyor. Déu es fa home. En el naixement de Jesús, Lluc veu també, en aquell infant, el Senyor. Un infant que és Déu: Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor (Lc 2,11). En el moment que l’àngel li anuncia el misteri del nen que tindrà, Maria se sent commoguda, no ho entén: El fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. ¿Com podrà ser això, si jo sóc verge? Però creu, accepta, dóna crèdit a allò que se li anuncia: Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules (Vegi’s Lc 1,26-31).

La fe de Maria queda clarament reflectida en seu càntic, que hem proclamat. És una fe que lloa, exalta, celebra la meravella d’aquest misteri que la sobrepassa, l’atreu, la sedueix: La meva ànima magnifica el Senyor. El meu esperit celebra Déu que em salva. Deixeu-me dir una paraula, encara que es presti a malentesos. Maria era una mística, actitud pròpia dels qui frueixen davant el Déu gran i sant. En el naixement de Jesús, els pastors conten el que se’ls ha anunciat. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava (Lc 2,19). Lluc, després d’explicar l’anada de Jesús al temple, anota: La seva mare conservava tot això en el seu cor (Lc 2,51). ¿Qui pot acostar-se a Déu sense sentir-se tocat en el fons del seu cor? Cal obrir-se al Déu que és més íntim a nosaltres que nosaltres mateixos (Sant Agustí)

Maria se sentia pobra, serventa, sense pretensions de grandeses. Déu la va mirar no perquè se’n feia mereixedora sinó perquè se sentia com els qui la Bíblia anomena anawim, els pobres del Senyor que experimentaven la necessitat d’ajuda, de protecció. Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa. Déu és el Déu dels desprotegits, dels qui no compten als ulls dels grans, dels qui s’ho passen malament. En l’Èxode, llegim: El Senyor digué: He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments;per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis (Ex 3,7.8). La fe de Maria veu que Déu invertirà la situació en la societat marcada per la desigualtat, la marginació, la violència. Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils.

Maria és model, signe del poble humil, que és protegit pel Senyor. És presentada com a senzilla i pobra, com una dona de fe forta que creu en l’amor de Déu i se’n fia. L’amor que té als qui creuen en ell (Déu) s’estén de generació en generació. ¿Com podem imitar-la?

Girona, 15 d’agost de 2016

 
DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc)
dimecres, 10 d'agost de 2016 15:06

En aquests dies d’estiu, en els quals observem amb pànic la multitud d’incendis que devoren vegetació i vides humanes, hem pogut escoltar unes paraules sorprenents de Jesús: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria veure-la cremar! I en altres circumstàncies, com són les guerres, les agressions, els assassinats i tanta violència i, a més els malestars, les des-avinences, les divisions, el trencament entre els membres d’una mateixa família, hem sentit amb estranyesa el que va dir Jesús:¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? És la divisió el que he vingut a portar. Dins una mateixa família, n’hi haurà cinc de dividits. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare...(Lc 12,49-53).¿Què volia dir-nos Jesús? ¿Com podem interpretar-ho? Intentem reflexionar-hi ni que sigui breument.

El foc.- En un escrit, anomenat Evangeli de Tomàs, hi llegim: “He llençat foc sobre el món i heus aquí que el mantinc fins que s’arbori” (n.10). És ben clar que Jesús parla en un sentit simbòlic. Si el foc crema i devora, també és cert que escalfa i il·lumina. Jesús porta quelcom nou que pot abrandar el cor de les persones. La seva paraula és com un foc que devora el mal i fa sorgir nova vida. El profeta Jeremies parlava així: La meva paraula és com el foc, com un mall que esmicola la roca. Ho dic jo, el Senyor (Jr 23,9). El profeta exercia la seva missió amb grans dificultats, com hem vist en la primera lectura. Es plantejava de no parlar més: Si em dic: No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom, llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d’apagar-lo i no he pogut (Jr 20,9).

En l’escrit esmentat, hi llegim: “Jesús ha dit: El qui està a la meva vora està a la vora del foc i el qui està lluny de mi està lluny del Regne” (n.82). Joan Baptista deia a la gent: Jo us batejo amb aigua, però el qui ve és més fort que jo. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc (Lc 3,16). L’Esperit de Jesús és com un foc. Així ens el descriu Lluc: Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells (Ac 2,1-3). El foc que va tocar de ple els apòstols anava destinat a l’anunci del foc de Jesús que transforma. Moltes persones l’accepten, altres el rebutgen. Acceptar-lo canvia la vida.

La divisió.- ¿Com podia dir Jesús que venia a portar la divisió entre les famílies? ¿No havia ressonat un cant de pau a l’hora del seu naixement? Ho diu Lluc: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima (2,14). El desig de pau era constant en boca de Jesús: Feliços els qui treballen per la pau (Mt 5,9) Quan entreu en una casa, digueu primer: Pau en aquesta casa (Lc 10,5). A l’hora del comiat, deixava aquest testament: Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna (Jn 14,27). Sembla que l’evangeli del present diumenge estigui en contradicció amb les paraules de pau que porta Jesús. És clar que Jesús no porta divisió ni conflictes familiars. El que passa és que Jesús preveia les dificultats que s’esdevindrien, fins i tots en una mateixa família, entre els qui acceptarien el seu missatge i els que el rebutjarien.

En la presentació de Jesús al temple, Simeó va dir als seus pares: Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a Maria: a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima (Lc 2,33-35). Ell mateix va experimentar fortes dificultats amb la seva família. Va deixar-la, cosa mal considerada en aquell temps; treballava per crear una nova família entorn de la seva paraula: Mirant els qui seien al seu voltant, diu: Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare (Mc 3,31-35). Els seus no l’entenien, estaven molt preocupats. Diu Marc: Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: Ha perdut el seny! (3,21). I Joan escriu: Ni els seus germans no creien en ell (7,5) En una família es pot donar una experiència semblant: divisions entre creients i no creients. És el que preveia Jesús. No fomentem les divisions. Creem unió, amor.

Girona, 14 d’agost de 2016

 
11 d’agost, FESTA DE SANTA SUSANNA, PATRONA DE LA PARRÒQUIA DEL MERCADAL
dimecres, 10 d'agost de 2016 15:04

S’acosta l’11 d’agost i com cada any ens disposem a celebrar la festa de Santa Susanna, patrona de la parròquia del Mercadal. Fem memòria d’aquella noieta que, tot i la seva joventut, es mantingué fidel a la fe en Jesucrist i que, negant-se a sotmetre’s als dictats de l’emperador romà Dioclecià, acabà en el martiri.

Dels fets històrics en sabem poca cosa; en el relat del seu martiri segurament hi ha més d’exemplaritat i devoció que d’exactitud històrica. El seu culte però s’inicià ben aviat: a Roma, al segle IV i aquí, al barri del Mercadal, al segle XI.

Màrtirs i sants han tingut una presència i reconeixement grans en l’Església per la “prova de fe” que han donat, “una prova cabdal”. El seu testimoni valent esperona i reconforta, i ho ha fet en temps molt diferents al llarg dels últims dos mil anys. Les seves vides commouen i porten a conversió.

En el cas de Santa Susanna, la fidelitat a Déu era el més important, la resta era secundari (la posició social que obtindria si es casava amb el fill de l’Emperador, la riquesa que se’n desprendria, fins i tot la por per les amenaces certes que aquell li feia en negar-se als seus dictats i a abandonar la seva fe). Si no hagués estat així, si la seva fe no l’hagués convençut i omplert més que totes les altres coses, segurament hauria actuat diferent. El seu testimoniatge és un testimoniatge que convenç perquè és congruent: lliga paraules i fets. Així ho van sentir els seus familiars, que es batejaren, i els qui n’han seguit i mantingut el seu culte.

En aquest any de la Misericòrdia, quedem-nos amb la força de la fe de Santa Susanna, amb la seva fidelitat a Jesús i al missatge de l’Evangeli. I demanem-li que ens ajudi a tots els qui formem part de les parròquies del Mercadal i el Carme a enfortir una fe ben viva en paraules i obres. Jordi Girbau                            

 
CONFIA I FES CAMÍ: «NO TINGUIS POR. . .»
dimecres, 10 d'agost de 2016 15:02

Jesús diu “no tinguis por”, animant-nos a donar-ho tot. La raó per la qual podem estar disposats a donar-ho tot, a compartir-ho tot, sense por, és que el nostre Pare es complau a donar-nos el Regne.

No és aquest l’únic lloc de l’evangeli segons Lluc en què es diu que el Regne és donat als deixebles. Un altre evangelista, Mateu, també en parla. I ho fa en la paràbola anomenada del judici final, en la qual el Senyor, a aquelles persones que han donat pa a qui tenia fam i aigua a qui tenia set, que han acollit els forasters i vestit els despullats, que han visitat els malalts i presoners, els diu: rebeu en herència el Regne (Mt 25,34).

El petit ramat és una imatge bíblica clàssica per a representar Israel (Ez 34). Aquí Jesús la fa servir per parlar dels deixebles, el nou Israel, l’Església. Així, doncs, Jesús està dient a l’Església que no ha de tenir por de donar-ho tot, de compartirho tot, especialment amb els més pobres, perquè té assegurat allò que fa feliç de debò. Jesús ens vol comunitat “petita”.

Jesús, segons sant Lluc, dóna molt de valor a l’almoina, donar els béns als pobres. “Els béns”, no el que sobra. Per exemple: doneu com a almoina allò que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat (Lc 11,41); ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor en el cel (Lc 18,22); Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns (Lc 19,8); ...aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres... (Lc 21,1-4). Qui viu així té el cor en els altres, en els pobres, no en els diners: On hi teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor. Sant Pau, en la mateixa línia, diu que cal posar el cor on hi ha el Ressuscitat: Ja que heu ressuscitat amb Crist... poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra (Col 3,1-2).

Aquesta és la vida que fa feliç. Per això Jesús, si insisteix en l’ús dels béns i la importància de compartir-los, en aquesta mateixa pàgina de l’Evangeli també insisteix a declarar que són “feliços” els qui viuen així. Val la pena de destacar les tres benaurances que deixa anar Jesús en aquest text: feliços els criats que l’amo trobarà vetllant...; feliços si els trobava sempre vetllant...; feliç aquell servent si l’amo.... Compartir els béns fa feliç. Però això no serà possible si no s’està atent, vetllant. Perquè els béns materials són molt seductors.

En el seu text Lluc fa sortir moltes benaurances, generalment en boca de Jesús: són feliços els pobres, els qui passen fam, els qui ploren, els qui són odiats per causa de Jesús (Lc 6,20-23), el qui no rebutja Jesús (Lc 7,23), els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden (Lc 11,28), els deixebles que veuen el que Déu realitza i revela a través de Jesús (Lc 10,23), el qui convida els pobres, invàlids, coixos i cecs, que per això s’asseurà a taula al Regne de Déu (Lc 14,13-15). Però també Elisabet (Lc 1,45) i una dona anònima (Lc 11,27) ho diuen de Maria, la mare de Jesús, per ser qui va acollir la Paraula i ens l’ha donada. De Maria també el Magníficat en diu benaurada (Lc 1,48).

Aquest diumenge ens prepara providencialment per a celebrar, dijous vinent, 11 d’agost, Santa Susanna, ja que la nostra patrona respon molt bé a aquesta proposta de Jesús: és la qui ho va donar tot: la vida per la causa de l’Evangeli. Que la seva celebració ens ajudi en el seguiment de Jesús. (J. Mª R., adaptació)

 
Santa Susanna, 11 d'agost
dimecres, 10 d'agost de 2016 15:00

Santa Susanna, verge i màrtir (280-295 d. Xt),
titular i patrona de la parròquia del Mercadal, de Girona

Dijous, 11 d’agost, a l’església del Mercadal,
MISSA solemne concelebrada: a les 20 h del capvespre:...
predicarà l’homilia el P. Antoni Vilarrubias, claretià

 
Més articles...
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 5 de 338