Inici
EL QUE MÉS ENS HAURIA DE PREOCUPAR
dissabte, 24 de febrer de 2007 06:59

La realització humana, la felicitat depèn sovint de l'actitud profunda que adoptem davant la vida. El realisme, l'acceptació del que som i l'esforç constant per millorar-nos i ser més fidels són indispensables per ser millors i, dintre del que cap, ser feliços.  

EL QUE MÉS ENS HAURIA DE PREOCUPAR    

NO ÉS PAS                                  SINÓ

  Tenir problemes                           no buscar solucions
.  Fracassar                                     no continuar lluitant.
  Caure sovint                            no aixecar-me per continuar el camí.
  Trobar dificultats                          no perseverar.
  Haver començat malament         no gosar començar altra vegada.
  Haver perdut la reputació            no refer-la.
  Haver perdut els amics               no trobar-ne d'altres.
  Equivocar-me                              no reconèixer que m'he equivocat.
  Tenir por d'alguna cosa               no vèncer la por.
  Haver estat decebut                    no gosar esperar altra vegada.
  Haver mancat un objectiu           no fixar-me cap objectiu.
  Sentir-me limitat                     no esforçar-me per superar els límits.
  No sentir-me estimat                  no estimar-me i no estimar.
  No ser comprès                          no comprendre els altres.
  Haver estat ofès                         no haver perdonat.
  Estar sol                                     no buscar companyia.
  Estar trist                                    tancar-me en mi mateix.
  No tenir cultura                         no treballar per conèixer més coses.
  Veure'm lleig                              no embellir la vida.
  Ser immadur                              no esforçar-me per adquirir seny.
  Perdre alguna cosa                 haver perdut la il•lusió i l'entusiasme.

 

 

Senyor, Déu meu, hi ha dies en què tot s’embarranca: la joia, l’esperança, la fe, el coratge.

Hi ha dies que ja no me’n surto d’aguantar els meus pesos: la meva malaltia, la meva solitud, els meus problemes iressolts, els meus mancaments.

Senyor, Déu meu, en dies com aquests feu-me sentir que no estic sol/a, que no he de resistir només amb les meves forces, que en ple desert vós em procureu una font on apagar la meva set immensa.

Feu-me sentir que vós ho teniu tot i sou tot allò que em falta.

Feu que cregui que el meu desert sabreu convertir-lo en terra fèrtil. Sabine Neagli

 

 

Darrera actualització de dissabte, 24 de febrer de 2007 07:05
 
CAMÍ QUARESMAL
dissabte, 24 de febrer de 2007 06:44
Hem encetat el primer tram de la Quaresma com a camí de CONVERSIÓ i de RECONCIALIACIÓ amb Déu i amb els germans, per fer que la nostra vida sigui més “humana”. El missatge d’aquesta primera setmana ens introdueix en la dinàmica de la conversió. Per a poder canviar hem de saber què hem de canviar i identificar els obstacles. Podem buscar una estona per aturar-nos, sense presses, i mirar si dediquem prou temps per trobar-nos amb nosaltres mateixos i amb Déu, si dediquem prou temps als altres. . . Les pràctiques del dejuni, de la pregària i de l’almoina responen a unes actituds fonamentals de la vida cristiana.
En un temps en què tots tendim a subjectar-nos excessivament als béns materials, la pràctica del dejuni ens recorda la necessitat d’autocontrol, de saber renunciar, oimés enmig de l’actual societat de consum.
  La pràctica de almoina ens recorda el comportament essencial de l’amor fratern. Compartir. L’almoina penitencial és un gest de solidaritat,  fruit d’una privació personal i/o familiar, enguany a favor del projecte de Caritas “Ser gran en dignitat”.
I amb la pregària accentuem la confiança en Déu i la voluntat de correspondre acomplint la seva voluntat: “Déu meu creeu en mi un cor ben pur”.
  El camí quaresmal ens convida avui a reflexionar sobre les temptacions del tenir, restant supeditats a allò que és prescindible; del poder i de fer-nos els nostres ídols; i  del sobresortir o  del vanagloriar-nos.
 Bo i reflexionant sobre el nostre camí en la fe ens hem d’ajudar a descobrir en nosaltres mateixos els símptomes capciosos de les temptacions per vèncer-les amb l’ajut de Déu i el nostre esforç tenaç.
Darrera actualització de dissabte, 24 de febrer de 2007 06:46
 
Curset sobre CREENCES I SOCIETAT
dissabte, 10 de febrer de 2007 10:11

El fil conductor d'aquestes xerrades és el binomi creences-societat entès com una reflexió interpretativa del paper de la persona creient en el món actual, per contribuir al procés positiu i solidari amb tota la societat. El Curset és ofert per la Fundació Caixa de Girona amb col.laboració amb el Bisbat de Girona. 

*  26 de febrer a les 19'30h.  Entre el goig de creure i el plaer de conèixer: estímuls del diàleg entre ciència i fe.
A càrrec de David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB. És poeta i físic. En la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània.  El diàleg entre ciència i fe és un estímul poderós que invita a conèixer millor el món a través de la ciència més actual, i a reflexionar sobre l'acció de Déu en el món.

 * 27 de febrer a les 19'30h. Les creences contribueixen a articular la societat. A càrrec de Joan Rigol, polític català, militant d'UDC i ex-president del Parlament de Catalunya. El seu pensament socio-polític, de profundes arrels d'humanisme cristià, l'ha donat a conèixer en diverses publicacions.  En totes les èpoques i cultures, les creences han estat transformants. Per definició aporten tradició i canvi en la interioritat de les persones i en les situacions i les realitats humanes.

* 5 de març a les 19'30h. Les creences en l'era de la intercomunicació. A càrrec de José Antonio Donaire, Doctor en Geografia i professor de la UdG. Les fronteres del saber i de la informació queden desdibuixades i hom té accés a tot tipus de informació, des de mires diverses i cultures diferents. Oportunitats i perspectives.

*  6 de març a les 19'30h. Immigració, ciutadania i drets a les noves societats. A càrrec d'Eduardo Rojo, Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona, Director de la Càtedra d'Immigració Drets i Ciutadania de la UdG, Membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia.  Anàlisi ètica del marc normatiu d'exercici dels drets per part de la ciutadania. Drets propis i de la societat d’acollida. Polítiques d'integració i acollida. Els drets polítics, econòmics i socials dels nouvinguts en el marc d'una societat pluricultural i plurireligiosa. 

*  12 de març a les 19'30h. La configuració del nou ordre mundial i l'aportació de les creences. A càrrec de Maria Dolors Oller, doctora en Dret i professora de Moral Social a l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB),  professora a ESADE,  membre de l'Equip de Cristianisme i Justícia.  Les profundes transformacions que viu els nostre món ens urgeixen a cercar noves fórmules per una governabilitat mundial, creant estructures polítiques de caràcter democràtic, qüestió aquesta que ens planteja el repte de fer que la democràcia transcendeixi les fronteres estatals. En aquest context, les tradicions religioses tenen quelcom a dir i a aportar: la saviesa de llurs camins d'espiritualitat pot ajudar-nos a construir, entre tots, un món més just i fratern, tot fent passes per a reconstruir, a la vegada, la unitat de la Família humana. 

 Totes les sessions tindran lloc al centre Cultural Caixa de Girona. Fontana d'Or c/ Ciutadans, 19 - 17004 Girona      Inscripció obligatòria:  Telèfon 972 209 836, de dilluns a divendres, de 9h.  a 21h . E-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la      Preu: 12 euros  La quantitat econòmica resultant de les inscripcions del curs anirà destinades al programa de Caritas Diocesana: Servei d'Intervenció Educativa (SIE).

Darrera actualització de dissabte, 10 de febrer de 2007 10:13
 
Henri Groués, anomenat l’ABBÉ PIERRE
dissabte, 27 de gener de 2007 15:12

Dilluns passat va morir L'abbé Pierre a l'edat de 94 anys, un “profeta d’avui”, profundament creient, ple de bondat i lluitador infatigable pels més pobres, a França. Va ser el fundador de les comunitats de Drapaires d'Emaus l'any 1949, una entitat que ha treballat intensament amb els més pobres, avui encara actius amb aquest nom a Catalunya. És autor d’una vintena de llibres de temàtica religiosa i social, traduïts a una dotzena d’idiomes. És considerat un referent cristià,  exemple de solidaritat i de vida dedicada al proïsme

 Quin és l’objectiu a la vida?:  L’objectiu és aprendre a ESTIMAR

Amor i felicitat: Naturalment, tots els éssers humans cerquen la felicitat, però viure una vida cristiana autèntica no és pas voler la felicitat a qualsevol preu, sinó voler estimar, sigui quin sigui el preu.

 Sofriment: Fonamentalment, la condició humana és sofriment: sofrim físicament, psíquicament i moralment. Sofrim perquè no posseïm certes coses i després sofrim perquè les hem perdut o per por de perdre-les. (...) Per al cristià, però, el sofriment es pot viure com un trampolí que ens duu a compartir.  

Déu ens crida pel nom: «Maria» i «Rabuni», em van trasbalsar i em continuen trasbalsant quasi vuitanta anys després. Contenen, per elles mateixes, tot el misteri de l’Encarnació i de la Redempció, tot el misteri de Crist. Ens parlen de l’amor intensíssim de Déu a la humanitat. Déu que ens crida a cadascú de nosaltres, amb una tendresa infinita, pel nom: «Maria» I la humanitat, així que reconeix aquest amor de Déu, es llança cap a ell amb un gran desig: «Rabuni».

 L’evolució: En realitat, l’Església accepta el fet que l’ésser humà va aparèixer a la fi d’un llarg procés material i biològic, en continuïtat amb els altres éssers vius que el van precedir. L’única cosa sobre la qual es manté en una posició molt ferma és en el caràcter únic de l’ésser humà «creat a imatge i semblança de Déu». Per a Teilhard, l’evolució té un sentit i s’acaba en allò que ell anomena el punt Omega: el Crist. La seva visió mística és impregnada d’un lirisme poètic que irrita algunes persones, però que a mi sempre m’ha agradat. Crec que les coses últimes només es poden expressar poèticament.

Pecat original: Com puc silenciar el somni que tinc quasi des de la infantesa, de substituir les paraules «pecat original», tan inadequades i inconvenients, per la paraula «ferida» (que no ens culpa, és una paraula que salva la nostra innocència) o per les paraules «ferida hereditària», que són més autèntiques?  

Jesús, salvador de la humanitat: L’ésser humà té tendència a negar-se a dependre d’una autoritat divina. Vol ser amo de si mateix.(...) En fer-se home, Crist ve a alliberar-nos de nosaltres mateixos i ens ofereix la possibilitat de tornar a connectar amb la font divina.(...) La fe cristiana és saber que Jesús ens ha tornat la possibilitat d’estimar de veritat, d’atrevir-nos a dir «Pare nostre».

El cristianisme és una trobada de persona a persona. És l’Evangeli que continua. Només suporto viure tant temps perquè tinc aquesta certesa: morir és, tant si ens ho creiem com si no ens ho creiem, RETROBAMENT.
Darrera actualització de dissabte, 27 de gener de 2007 15:26
 
VIURE AMB MÉS SERENOR
dissabte, 20 de gener de 2007 08:35

Tots anem amb presses, però heus ací unes pistes per ajudar-nos a trobar TEMPS i viure amb més serenor:

Procura caminar al teu pas. Si algú t’està pressionant, tens tot el dret a dir-li que t’està angoixant.

Reviu una etapa feliç de la teva vida passada i reposa en ella. Cada moment conté una riquesa tan gran que necessita tota la vida per assaborir-la.

Asserena’t. No cal que ho vulguis fer tot tu sol ni ara mateix.

Reposa en els teus petits encerts. Són espais i moments reconfortants.

Procura enraonar més a poc a poc. Parla menys. Fes silenci. La comunicació no es mesura pas per les moltes paraules.

Aprèn a retirar-te a temps i deixar que els altres tinguin l’oportunitat de prendre el relleu  i la direcció. Sempre tindràs noves oportunitats per estar al davant.

No pensis que el fet de meravellar-te del que t’envolta sigui perdre el temps. La vida sense tot aquest seguit d’imprevistos, seria massa vulgar.

Passeja, però sense anar enlloc. Si camines amb la intenció d’anar a algun lloc, desaprofitaràs el plaer de passejar.

Busca una estona de pau i de serenor en la fosca nit. Aprendràs a veure-hi d’una manera diferent, a escoltar, a olorar...

Procura no donar res per sabut. Observa com llisca l’aigua, com creix el blat, com cauen les fulles, la sortida i la posta del sol i de lluna. Són meravelles espectaculars per la seva manera constant de bellugar-se, no pas per la seva rapidesa.

Sempre que puguis, apaga el llum, afluixa el volum, aixeca el peu de l’accelerador, limita els teus compromisos. . . Recorda que sovint “menys” pot ser realment “més”.

Darrera actualització de diumenge, 21 de gener de 2007 15:11
 
Benaurances de la llar
dissabte, 13 de gener de 2007 08:51

* Benaurada la família que no s’edifica sobre l’areny de l’egoisme, perquè mai no se l’endurà la rierada de les llàgrimes ni mai l’abatrà la gropada de les dificultats.

* Benaurada la família que des del primer dia s’esmerça a viure alhora en els dos pronoms –jo i tu-, perquè aconseguirà un nosaltres tan joiós com fecund.

* Benaurada la família que sap llescar-se el pa del respecte mutu, perquè la llibertat farà estatge a la seva llar.

* Benaurada la família que sap plantar al pati de casa seva l’arbre de la solidaritat, perquè veurà com les cançons del benestar fan niu a les seves branques.

* Benaurada la família que té sempre oberta una finestra a la transcendència, perquè no patirà d’ofec ni morirà de tedi i avorriment.

* Benaurada la família que té cura del seu llenguatge, perquè acabarà descobrint una petita meravella a sota de cada paraula.

* Benaurada la família que sap reservar un plat a taula per donar-lo als que el necessiten, perquè veurà multiplicar-se la seva alegria.

 * Benaurada la família que sap agombolar, com si fos una filla, la petita virtut de l’amabilitat, perquè veurà néixer flors de llum al jardí de la seva convivència.

* Benaurada la família que aprèn a dir de cor la paraula perdó, perquè arribarà un dia en què ja no haurà de fer-la servir més.

* Benaurada la família que s’esforça a ser una petita llum en la fosca del nostre món, perquè viurà sempre en un matí que canta esperances.

* Benaurada la família que té el bon gust de posar Déu de cap de taula, perquè un dia experimentarà que ell li senya el front i beneeix el seu esdevenidor.  Lleó Tolstoi

Darrera actualització de dissabte, 13 de gener de 2007 08:53
 
Servei d'atenció i d'acolliment de CARITAS
dissabte, 11 de novembre de 2006 11:27
Caritas interparroquial, juntament amb l´equip de Caritas Parroquial de les parròquies del Barri Vell ( Sant Feliu, Carme, Sant Daniel ) i la Confraria dels Dolors,  ha obert des de dimarts passat, dia 7 de novembre el nou servei  de acollida del barri vell, prestant ajuda a les persones amb mes necessitats. Estarà ubicat en la Església dels Dolors, entrada per la porta lateral del carrer Portal Nou. L´horari serà tots els dimarts no festius de 10 a 11 del mati.
 
«IniciaAnterior331332333334335336337338SegüentFinal»

Pàgina 336 de 338