Inici
PERDONAR
divendres, 16 de març de 2007 21:47

Hi ha persones que mai no seran felices perquè no són capaces de fer feliços aquells amb qui es relacionen. Perquè només tenim i gaudim d’aquella felicitat que som capaços de donar als altres. És cert que la convivència amb altres persones pot portar friccions i, de vegades, ens podem sentir ofesos i amb el cor ressentit. Però això —que fa molt mal— també ho podem convertir en font de felicitat. Només hem de saber fer una cosa: perdonar. Perquè el perdó és allò que ens fa més plenament fills de Déu —el Gran Perdonador—, que és la Font de la Felicitat. No hi ha persona que visqui més feliç i amb més qualitat de vida que aquella que s’oblida dels ressentiments i només es preocupa d’una cosa: d’anar sembrant la bondat de Déu per allà on passa. Cada dia podem recuperar vides, cada dia podem ser com un àngel bo per a les persones que ens envolten, cada dia podem experimentar la satisfacció íntima  d’haver salvat algú. És l’única manera de ser feliços de veritat. I això és al nostre abast. No ho desaprofitem!  Ll. A. B.

Darrera actualització de dimarts, 20 de març de 2007 04:49
 
“HE ELEGIT JESÚS”
divendres, 16 de març de 2007 21:45
 (Del llibre “Cinco panes y dos peces”, de X. Ngnuyen Van Thuan, pp.78-81)Amb motiu del “Dia del Seminari” i de la diada de pregària per les vocacions, reproduïm  aquest  text, que és un testimoniatge vocacional de primer ordre. Meditem-lo ! Ens pot ajudar tots a viure la nostra “vocació cristiana”.

 

 Senyor Jesús, en el camí de l'esperança, des de fa dos mil anys, el teu amor, com una ona, ha subjugat molts peregrins.Ells t’han estimat amb un amor palpitant,amb els seus pensaments,les seves paraules i les seves accions.T’han estimat amb un cormés fort que la temptació,més fort que el sofrimentI encara més que la mort.Ells han estat en el món la teva paraula.La seva vida ha estat una revolucióque ha renovat el rostre de l’Església.En contemplar des de la meva infància aquests models resplendents,He tingut un somni: oferir-te tota la meva vida,la meva única que estic vivint,per un ideal etern i inalterable.Ho he decidit! Si compleixo la teva voluntat,tu realitzaràs aquest ideal i jo em llançaréA aquesta aventura meravellosa.T’he elegit i mai no he tingut enyoraments.Sento que Tu em dius: “Resta en mi. Resta en el meu amor!”.Però podria restar en un altre?Només l’amor pot realitzaraquest misteri extraordinari.Comprenc que Tu vols tota la meva vida.“Tota! I per amor a Tu”.En el camí de l’esperança segueixocada un dels teus passos.Els teus passos errants cap a l’estable de Betlem.Els teus passos inquiets en el camí cap a Egipte.Els teus passos ràpids cap a la casa de Natzaret.Els teus passos joiosos per pujaramb els teus pares al Temple.Els teus passos fatigats en els trenta anys de treball.Els teus passos sol·lícits en els tres anys d’anunci de la Bona Nova.

Els teus passos anhelosos  que busquen l’ovella perduda.Els teus passos dolorosos en entrar a Jerusalem.Els teus passos solitaris davant el pretori.Els teus passos feixucs portantLa creu camí del Calvari.Els teus passos fracassats, mort i sepultaten una tomba que no és la teva.Desposseït de tot, sense vestits, sense un amic,abandonat fins i tot pel Pare,però sempre sotmès al Pare.Senyor Jesús, agenollat, de tu a tu davant el sagrari comprenc: no podria elegir un altre camí,un altre camí més feliç, encara que, en aparença,n’hi ha d’altres de més gloriosos.Però Tu, amic etern, únic amic de la meva vida,no hi estàs present.En Tu hi ha tot el cel amb la Trinitat,el món sencer i la humanitat sencera.Els teus sofriments són els meus.Meus tots els sofriments dels homes.Meu tot el que no té pau ni goig,ni bellesa, ni comoditat, ni amabilitat.Meves totes les tristeses, les desil·lusions,les divisions, els abandonaments, les desgràcies.És meu tot el que és teu,perquè Tu ho tens tot,el que hi ha en els meus germans,perquè Tu estàs en ells.Crec fermament en Tu,Perquè Tu has fet passos de triomf.“Sigues valent. Jo he vençut el món”.Tu m’has dit: “Camina amb passos de gegant.Vés per tot el món, proclama la Bona Nova,eixuga les llàgrimes de dolor,reanima els cors desanimats,reuneix els cors dividits,abraça el món amb l’ardor del teu amor,acaba amb el que ha de ser destruït,deixa en peu només la veritat, la justícia, l’amor”. 

Darrera actualització de diumenge, 18 de març de 2007 17:21
 
Davant dels mals. . .
divendres, 9 de març de 2007 19:50
Amb la quantitat d’informació que rebem diàriament ens podem tornar un xic insensibles. Quan sentim parlar de violències, de morts, d’accidents, de víctimes. . . de tantes desgràcies, podem prendre una actitud passiva, enfront de les notícies negatives, i més i més si ens queden lluny.  També és veritat que davant força desgràcies de torn, hi ha empatia i intentem col.laborar a través de moltes vies de solidaritat.
I podem preguntar-nos: qui és responsable de tants mals?
Hi ha mals que vénen sense una intervenció humana directa (un cataclisme. N’hi ha per inconsciències, imprudències, incompliments i abusos. N’hi ha  pel desgast natural de les coses, per riscos. N’hi ha que són fruit de l’especulació i de la irresponsabilitat. . .
Tots els mals produeixen víctimes i són sempre una interpel.lació a nivell personal i social.
Com ens mirem tants “mals”? Com els afrontem? Com ens fem “propers”?
Podem convenir que hi ha mals que es poden preveure, d’altres que es poden alleugerir, d’altres evitar-se.
I, certament, tots podem ser més conscients, i més responsables. Tots podem lluitar contra el mal en totes les seves manifestacions i ser, menys solitaris i més solidaris.
Darrera actualització de diumenge, 11 de març de 2007 05:43
 
Quan tot em va de través…
divendres, 9 de març de 2007 19:48
Avui
és un dia difícil,
Déu meu;
qualsevol cosa que faci
sembla que va de través.
No faig sinó passar
del desengany a la ira.
Diria que tot s'ha conjurat contra mi.
Estic irritada
i em desfogo
contra el proïsme;
i això que em desagrada
de ser injusta
fent pagar als altres
el meu mal humor!
Sóc insuportable,
Senyor,
i jo mateixa em sóc un pes.
En refugio en tu.
Res no hi ha de tan important, ara,
com estar davant teu.
I, amb tot, mentre miro de pregar,
els meus pensaments
se m'escapen per totes bandes.
Gràcies, Senyor,
d'acollir-me amb amor també així.
Fes que torni a distingir
la jerarquia de les coses.
Ensenya'm a distingir l'essencial
d'allò que no ho és.
En el fons sé
que el meu enuig
augmenta tan sense mesura
només quan m'obstino
a voler imposar la meva voluntat.
Senyor,
dóna'm prou humilitat
per a acceptar amb paciència
allò que és oposat als meus desigs;
i omple el meu cor inquiet
amb la teva pau.      Sabine Neagli
 
Visita Guiada a l'església de Sant Feliu
dijous, 8 de març de 2007 15:27
visita
Un moment de la visita
El passat 24 de febrer es va fer una visita guiada a l'església de Sant Feliu per als pares i infants de la catequesi. La Dolors Vidal, professora de patrimoni cultural a la UdG, ens va explicar quins elements podem observar dins l'església, i quina era la funció que tenien aquests en relació amb el culte.
Darrera actualització de dijous, 8 de març de 2007 15:28
Llegiu-ne més...
 
PREGÀRIA Lc 9, 28 b-36
divendres, 2 de març de 2007 18:50
 
Senyor, en un món de soroll i de presses,
ens cal aturar-nos i cercar el silenci,
perquè puguem sentir la vostra presència
i escoltar la vostra Paraula.
Com els apòstols allà al Tabor,
voldríem contemplar la riquesa de vida
que ens oferiu i hem de construir.
Senyor, feu-nos descobrir i aprofundir:
- l'eloqüència del silenci,
- la riquesa de la pregària,
- la joia de sentir-vos a prop,
- el sentit de la Missa dominical
- el goig de l'esperança.
- la necessitat del compromís
Senyor, il·lumineu el nostre interior
i obriu-nos a la riquesa de la vida compartida,
perquè, portats per l’amor  i la veritat,
sapiguem descobrir la riquesa de cada persona
i comprendre la grandesa del vostre amor,
expressiu en Jesús i en la vida quotidiana.
                                                                           (adaptació lliure)
 
 
Escoltar el món per escoltar Déu: unes actituds de fons. . .
divendres, 2 de març de 2007 18:46
1. Davant el Tot té un preu, tot el que tens t’ho has guanyat, la gratuïtat.
La gratuïtat mostra el valor de les coses que donem i a les que no posem preu: donar-se espais de gratuïtat per a un mateix, o posar en comú esforços de forma gratuïta de manera que els fruits també siguin a compartir, no posar preu a les coses a les que els altres tenen dret,...
2. Davant Com més tens, més feliç ets, coherència interior, el ser, l’austeritat... la vida com a valor absolut.
Quan el valor de la persona no es dóna a la seva aparença ni a les coses que ha acumulat, sinó a la seva humanitat, al seu ser, a la seva capacitat per fer de l’austeritat una manera de recuperar el valor absolut de la vida i despullar-la de les coses que li sobren.
3. Davant A cadascú els que és seu, compartir i vida en comú.
Compartir del que tens i del que ets com a exercici per estar obert al proïsme i a les seves necessitats, i no pas tancat en una propietat privada, infranquejable. Compartir com una manera d’aprendre dels altres. Aprendre a rebre i a donar.
4. Davant el Prohibit patir, el dolor és humà.
Quan el dolor és acceptat et permet anar assumint la realitat humana, tan complexa i fràgil. Cal acceptar els dolors del creixement per fer-se gran, els dolors del part per poder néixer,...
5. Davant el Jo passo de tot, interès polític i sindical... la reivindicació.
La implicació en la transformació social des de les seves mateixes plataformes, sovint des de la seva mateixa mediocritat. Quan la reivindicació és feta des de dins, la crítica esdevé proposta de transformació.
6. Davant el desig de que Ens calen grans models, testimonis senzills, actius i petits.
Aquell veí, aquell amic o conegut és model de vida més enllà dels grans decorats i dels grans personatges que ens volen vendre. Saber-lo veure amagat en l’anonimat.
7. Davant el Res té solució, l’esperança, l’optimisme, l’alegria.
Quan l’ampolla és sempre mig plena, i això es contagia. El bon humor és la millor manera d’aclarir els sentiments i millorar la comunicació i l’entesa, i creure que tot és possible.
8. Davant Els diferents que jo són pitjors que jo, la riquesa de la diversitat.
Quan creus que la Veritat de l’existència humana només està formada pel mosaic de molts punts de vista, moltes religions, moltes cultures, moltes llengües, ... totes maneres de comprendre la realitat i de viure.
                                                              (text anònim, adaptat)
 
«IniciaAnterior331332333334335336337338SegüentFinal»

Pàgina 335 de 338