Inici
ESTIMAR I PERDONAR
dissabte, 16 de juny de 2007 11:20
Hi ha qui ha dit que el perdó és un acte de llibertat i d’amor.  Un acte humà i gratuït. Per tant, perdonar i demanar perdó són l’expressió d’una forma d’humanitat qualificada.  No un símptoma de debilitat.
L’odi, la irritació, les ànsies de venjança, la ràbia..., tot això diu la mesura en què hem patit una determinada violència. I el sentiment de plaer, de pau, de compassió, de benestar, assenyala el grau de bones vibracions que ens arriben dels altres.
Positivament, el perdó s’identifica amb la voluntat eficaç d’obrir espais d’amor i de llibertat on l’altre pugui recuperar la humanitat perduda. I així restaurar una relació específicament humana, bona.
Per això, perdonar no és oblidar. O actuar com si res no hagués passat. O la inconsciència ingènua que tot es resoldrà sol i sempre per a bé. No. Perdonar és un acte de coratge, que només pot néixer de la lucidesa i de la llibertat d’estimar.
Estimar és perdonar tots els qui et fereixen per la seva immaduresa i ignorància.
Estimar és percebre els sentiments de l’altre, encara que no digui res.
Estimar és sentir gratitud pel que t’ofereixen, sense esperar ni exigir res.
Estimar és sentir-te feliç veient la gent estimar-se,
encara que tu
estiguis sol.
Estimar és reaccionar amb calma i interès genuí.
Estimar és abraçar-se en la joia i en la desgràcia.
Estimar és acceptar l’altre com un ésser complet.
Estimar és dir: «Sempre tindràs el meu suport incondicional».
Darrera actualització de dissabte, 16 de juny de 2007 11:24
 
Pregària Lc 7,36-8,3
dissabte, 16 de juny de 2007 11:18
Per Jesús, cada home i cada dona,
siguin de qualsevol origen,
condició o procedència,
són mereixedors d’atenció,
d’ajut i de respecte.
Tota persona porta dins seu una història,
i és en la seva mirada
que hom troba un reclam,
que empeny a estimar més,
a voler comprendre i ajudar
a qui tenim al davant.
Senyor,
feu-me més disponible pels altres,
a saber escoltar,
a treballar amb els altres,
germans meus, fills vostres,
perquè amb la meva vida
pugui  compartir i donar espurnes
del vostre amor al nostre temps.
Senyor,
ajudeu-nos a veure  la vida
amb els ulls de l’Evangeli;
transformeu els nostres cors
perquè siguem cada cop més sensibles
per mirar i acollir, sense prejudicis,
i sempre, amb amor i comprensió.
 
Preguem demanant d’aprendre compartir
dissabte, 9 de juny de 2007 07:35
Compartir perquè tothom visqui,
aquest és, Senyor,
el vostre ensenyament,
el camí que ens convideu a fer,
per renovar l'esperança de la humanitat.
Senyor de la Vida,
ensenyeu-nos a reconèixer
els nostres pans i els nostres peixos,
potser semblen poca cosa
però compartits amb els altres,
 seran llavor de solidaritat fraterna.
Obriu, Senyor, les nostres mans,
perquè compartim els nostres béns,
el nostre temps i els nostres dons,
perquè fem un món més fratern.
Ensenyeu-nos a construir el vostre Regne.
Soterreu els nostres egoismes, i mesquineses,
convideu-nos a donar, més que no pas a rebre,
mostreu-nos el camí de la gratuïtat
i el del lliurement generós i motivat,
perquè siguem forjadors de comunió i fraternitat.
«Què has fet del teu germà?”,
ressona en els nostres cors,
clara i punyent, la teva paraula de vida
“Mirar cap a una altra banda
no soluciona el problema”
ressona en els nostres oïdes,
i en els postres cors
com a lema d’aquest Dia de la Caritat.
Ajudeu-nos, Senyor, a presentar,
les nostres mans acollidores i obertes
per haver compartit, per haver-nos donat.
Tot perquè tots visquem més
l’esperit de l’Evangeli, estimant més,
compartint més, donant-nos més. A.M.
 
Darrera actualització de diumenge, 10 de juny de 2007 04:24
 
De l’Amor siguem-ne testimonis !
diumenge, 3 de juny de 2007 14:16
Amb la festa de la Santíssima Trinitat celebrem el misteri de Déu, expressiu en el seu Amor i ens descobreix el sentit del misteri de la vida i de la convivència. Els homes, creats a imatge de Déu, en Déu U i Tri, descobrim el nostre misteri: individu i comunitat. Els cristians som testimonis de la Bona Notícia: Déu ens estima. Estimar, és la clau més gran dels misteris!. Si estimem de debò, tothom podrà descobrir que Déu està compromès en les nostres vides i nosaltres amb les dels nostres germans.

En aquests cap de setmana podem pensar en la  Jornada Diocesana d’Apostolat Seglar i la benedicció del nou Casal “Bisbe Cartañà” per acollir  associacions i moviments d’apostolat i per promoure serveis i activitats pastorals. Podem pensar en la nostra Trobada parroquial de Germanor  que farem a Banyoles i que és un acabament festiu de força activitats i serveis. . . Però, sobretot, podem pensar que aquestes trobades poden de relleu la presència i la implicació dels cristians en la vida de les parròquies i en l’entorn de les nostres viles, pobles, barris i ciutats.  Té molt de sentit, doncs, que en la Celebracions de l’Eucaristia d’aquest cap de setmana, encomanem de tenir una mirada positiva i d’estimació envers la nostra societat, per ser testimonis del Déu vivent i veritable amb esperança. Que plegats, laics, religiosos i preveres, no ens falti coratge i decisió per a bastir una Església més acollidora i més corresponsable, per abonar especialment la formació, l’espiritualitat, les celebracions de la fe i el compromís fraternal i evangelitzador, en la vida parroquial i en els seus serveis (pensem en els la catequesi, la litúrgia, la caritat, la formació i tants grups i serveis), i amb projecció evangelitzadora en el món familiar, veïnal, cultural i social.

 
 
PREGÀRIA A L’ESPERIT SANT
dilluns, 28 de maig de 2007 05:55
Vine, Esperit Sant, Esperit de l' Església i Esperit del món. Vessa damunt nostre els teus dons, aquells dons que ens fan creure que continues en nosaltres la teva obra il·luminadora i creadora 
Que amb el do de SAVIESA,tinguem tal gust per les coses del cel que ens permeti valorar justament les coses que portem entre mans, aquí a la terra. 
Que amb el do de l'ENTENIMENT, desitgem veure a la llum de la fela veritat present en tants homes i dones i sobretot en l'Evangeli de Jesús. 
Que el do de CONSELLens faci ser fidels al teu Esperit, sovint paradoxalment presenten les persones i els fets que ens envolten. 
Més que mai necessitem el do de FORTALESA, tan indispensable per vèncer els obstacles que trobem en el fet de viure una vida cristiana, plenament humana, mínimament profètica. 
Dóna'ns el teu do de DISCERNIMENT,aquella actitud bàsica que ens permeti ser clarividents en els dubtes, en les coses ambigües i enganyoses.
Que amb el do de PIETATsiguem sensibles a les nostres fams i sets espirituals,la set de buscar i trobar la teva presència en la pregària.
Per últim, infon el teu do de l’AMOR,que supera el temor, la desconfiança. L'Amor que regenera el cor,que inspira ganes de viure, de tirar endavant.
Un Amor que ens abraci a tots, com la pluja que cau sobre bons i dolents, com el sol que escalfa tots els arbres del bosc.
L'Amor, que és el signe més senzill i infal·libleper creure que continues present enmig nostre. Amén.
Darrera actualització de dilluns, 28 de maig de 2007 05:57
 
Benaurats aquells qui volen viure i ajuden a viure !
dissabte, 14 d'abril de 2007 04:50
Benaurats els qui han arribat a creure en Jesús ressuscitat!
Viuran les mateixes realitats que viuen tots els homes i dones del món; però les podran veure projectades sobre un horitzó lluminós i esperançat de vida.
Com tothom, en el camí trobaran la creu, exigència de l’amor fidel; experimentaran cansaments, desànims i potser abandonaments.
De vegades decebuts, reaccionaran com els deixebles d’Emaús o com els qui no creien les dones, o com Tomàs que volia veure abans de creure.
Però, de sobte, Jesús els sorprendrà; el veuran ressuscitat!.
Així la creu, el camí i la vida tindran regust d’eternitat.
La RESSURRECCIÓ continua essent una realitat quotidiana i permanent:
-          per a aquells que s’alliberen del mal que deshumanitza;
-          per a aquells que vencen l’odi a força d’estimar;
-          per a aquells que fan desaparèixer l’ofensa amb el perdó;
-          per a aquells que obren les mans a la solidaritat;
-          per a aquells que es posen al costat dels qui sofreixen;
-          per a aquells que obren la porta al marginat;
-          per a aquells que es juguen la vida i el benestar perquè triomfin la justícia i la fraternitat. . .
Benaurats els qui, com Jesús RESSUSCITEN a la vida i ajuden els altres a CRÉIXER com a persones i a VIURE cada dia més intensament la vida de cada dia, que és ja inici i camí de VIDA ETERNA. (de Pren-te temps Ed. Claret)
Darrera actualització de dissabte, 14 d'abril de 2007 04:52
 
MISERICÒRDIA i PERDÓ
dissabte, 24 de març de 2007 09:23
Just el diumenge abans de Setmana Santa, com a última preparació per entrar en els dies de la mort i la resurrecció de Jesús, llegim en aquest cicle © un relat evangèlic (Jesús i l’adúltera: Jo 8, 1-11) que sembla que hi tingui molt poca relació. Però que, ben mirat, n’hi té molta.
Els deixebles de Jesús no el seguien perquè creien que aquell profeta era Déu fet home i per tant les seves actuacions i criteris eren paraula divina, sinó perquè van descobrir en ell una manera de pensar i d’actuar que, tot i que sovint als deixebles, desconcertats, els resultava profundament atractiva. Era una manera diferent, molt més rica, de veure la vida i la relació amb Déu. I el que Jesús fa amb l’adúltera n’és una expressió màxima: Jesús, davant una pecadora evident, diu, simplement, que Déu no té cap ganes de condemnar ningú. I això és un capgirament radical de la manera d’entendre la religió a Israel.
Això ho llegim quan som a punt d’assistir a la condemna i a la mort de Jesús, precisament perquè actuava amb aquests criteris inacceptables per als dirigents d'Israel. Els deixebles van quedar esporuguits. Però l’experiència de la resurrecció els va confirmar les esperances: aquells eren els criteris de Déu; Jesús era, efectivament, el portador de l’estil de vida de Déu. Jesús era, efectivament, Déu fet home.
Aquesta pàgina de l’Evangeli podem contemplar com la mirada de Jesús restitueix la dignitat i la capacitat de viure humanament sentin-nos estimats per Déu. En la dinàmica de conversió quaresmal demanem de no viure en la falsedat i/o en la justificació de les nostres actuacions, acusant o fent culpables als altres, sinó revisant les postres complicitats negatives i més i més comprenent, perdonant, essent misericordiosos.
 
Més articles...
«IniciaAnterior331332333334335336337338SegüentFinal»

Pàgina 334 de 338