Cada dia resulta més fàcil  comunicar-se amb les persones.  Però, ¿i amb Déu?

Aquí teniu vuit regles per trucar-lo i comptar amb Ell, quan ho desitgeu.

1. Marqueu el prefix correcte. No a la balim-balam.

2. Una conversa telefònica amb Déu no és un monòleg.

    No parleu sens parar, escolteu el qui us parla a l’altre costat.

3. Si la conversa es talla, comproveu si heu estat vosaltres els causants de la interrupció.

4. No adopteu el costum de trucar només en casos d’urgència.

    Així no es tracten els amics.

5. No sigueu gasius.

    No truqueu només a les hores de

      “tarifa reduïda”; és a dir, quan toca, o en els caps de setmana.

    Una trucada breu a qualsevol moment del dia seria l’ideal.

6. Les trucades són gratuïtes i no paguen impostos.

7. No oblideu de dir-li a Déu que us deixi en el contestador tots els missatges que vulgui i quan vulgui.

8. Preneu nota de les indicacions que Ell us digui, perquè no les oblideu.

El proper dimecres, dia 11d'agost, celebrarem la festa de Santa Susanna, la titular de la nostra parròquia. Totes les empreses passen  anualment el corresponent balanç. La parròquia és també una empresa, no pas comercial, ni econòmica, però si que té relació amb el negoci més important que és el de la nostra eterna salvació. En aquesta festa patronal podríem fer balanç per comprovar  què hem perdut i què hem guanyat amb les transformacions experimentades en la forma de celebrar la nostra festa.  Unes dècades enrere la festa de Santa Susanna, transcendia el recinte del temple. Era la festa de tota la barriada. Processons, ballades, ornamentació dels carrers, jocs infantils, música a tota orquestra... En el temple, cant de Completes, la vigília, Ofici Solemne el matí de la diada, i Missa de difunts  el darrer dia de les celebracions. Ara tindrem tres Misses, la Missa del vespre, més solemne, concelebrada, una major assistència que els dies ordinaris a les demés Misses, i visita al temple dels devots de la santa. Però aquelles Misses tan solemnes d’abans, amb escolania i orquestra, tenien poca participació del poble fidel. Assistència sí; però participació poca o gens. Celebració d’esquena al poble, i en llatí. Ara celebració de cara al poble, en  la llengua que parlem a casa, al carrer, en les relacions amicals. Participació dels laics en les lectures. També molt més compromís dels laics amb la parròquia. Un nou concepte, el de Família parroquial, concepte abans desconegut per inexistent.

Segur que en el temple ens hi trobarem més pocs que abans. Però més convençuts. La celebració no tindrà tanta repercussió externa; però sí més autenticitat, més aprofundiment. Els qui visquérem aquelles antigues solemnitats potser les recordarem amb certa nostàlgia. Potser lamentarem la pèrdua d’algun d’aquells valors.   Però, sens dubte el balanç de pèrdues i guanys, el podem considerar molt positiu.                                       Enric Mirambell  

Les Misses seran a les hores normals, com els dies feiners: a les 9 h. del matí, a les 13 h. del migdia i a les 20 h. del capvespre.

 La Celebració de l’Eucaristia de les 20 h. serà concelebrada. I en totes les Misses pregarem per la parròquia, pel barri, per nosaltres, que fidels a l’Evangeli sapiguem fer present en el món d’avui l’amor i la pau que Jesucrist ens ofereix. I, especialment, pregarem per totes aquelles persones de la parròquia o familiars que ens han deixat en el darrer any.

Senyor, Jesús,

sovint busco mitjans eficaços per a millorar

i donar valor a allò que visc i faig.

Avui em proposeu un criteri d’anàlisi:

mirar on tinc posat el meu cor;

quin és el centre de les meves preocupacions:

què és el que més desitjo i busco.

D’acord amb el que em dieu, em pregunto

quin lloc ocupen en la meva vida de cada dia:

• la pregària i la comunicació amb Déu?
• la meva vida cristiana i el testimoniatge?
• la meva família?
• les persones que em són properes?
• les necessitats dels altres?
• el meu treball, les meves ocupacions:

     les miro com una expressió d’amor

     i de solidaritat amb els altres ?

• el repòs, el temps lliure, m’ajudaran

    a ser més equilibrat i a estar més atent

    als  altres?

• les coses materials les poso al servei de les      persones?

Feu que comprengui que el que és material

ho he de deixar aquí a la terra,

i que la meva única riquesa serà

l’amor que he viscut i la vida que he creat.

                                                                                         Josep Codina

- Encara que la teva finestra sigui molt petita, el cel continua sent igual de gran.

-  El que fa punxent el dolor de la gelosia, no és pel que l’home veu, sinó pel que s’imagina.

-  Cal saber distingir la tenacitat de l’obstinació; la primera és una virtut, la segona un defecte.

-  Quan el teu cor no és capaç d’estimar, aleshores és, quan has començat a ser vell.

- La major part dels homes s’estimen més semblar, que ser.

- Hi han persones que si es mosseguessin la llengua s’enverinarien.

-  Si sabéssim convertir els grans ideals de la nostra joventut en petites il·lusions de la nostra maduresa, les nostres nits no serien tan fosques. I potser esdevin-drien encara més boniques que les del passat. Però malauradament, és molt curt l’interval entre el temps en què s’és massa jove i el temps en què s’és massa vell.

-   Els anys no fan l’home més savi, només el fan més vell.

Sabine Naegeli

Senyor, beneeix les meves mans

perquè siguin delicades i sàpiguen prendre

sense mai agafar,

que sàpiguen donar sense calcular

i tinguin la força de beneir i consolar.

Senyor, beneeix els meus ulls

perquè sàpiguen veure la necessitat

i no oblidin mai el que a ningú enlluerna;

que vegin darrere la superfície

per a què els altres se sentin feliços

per la meva manera de mirar-los.

Senyor, beneeix les meves oïdes

perquè sàpiguen sentir la teva veu

i percebin molt clarament

el crit dels afligits;

que sàpiguen quedar-se sords

al soroll inútil i la xerrameca,

però no a les veus que criden

i demanen que les sentin i comprenguin

encara que torbin la meva comoditat.

Senyor, beneeix la meva boca

perquè doni testimoni de Tu

i no digui res que fereixi o destrueixi;

que només pronunciï paraules que alleugin,

que mai traeixi confidències i secrets,

que aconsegueixi despertar somriures.

Senyor, beneeix el meu cor

perquè sigui temple viu del teu Esperit

i sàpiga ser escalfor i refugi;

que sigui generós a perdonar i comprendre

i aprengui a compartir dolor i alegria

amb un gran amor.

Déu meu, que puguis disposar de mi

amb tot el que sóc, amb tot el que tinc.

És un dels sants més il·lustres de les nostres terres i, aquest diumenge, en celebrem el 1705  aniversari del seu martiri. Va donar testimoni de Jesucrist a començaments del segle IV. L’Església primitiva hispana el celebrava amb veneració i Prudenci (segle V) ens parla d’ell elogiosament. Al segle VII es redacta la història del seu martiri: devia ser originari d’Escil·li, a la costa de Cesarea de Mauritània. I, com a emigrant nord-africà, es presentà a la nostra terra per fer-hi present el missatge de Jesucrist. Desembarcaria a Empúries on “no parava de fer almoina als pobres, era molt hospitalari, i s’oferia als germans que s’hi presentaven per servir-los amb afecte, alegre i amatent”.  Posteriorment s’encaminà a Girona, on culminaria la seva missió. Rufí, un oficial romà, per tal que Feliu abjurés de la fe en Jesucrist, manà que l’empresonessin i el torturessin fins a morir martiritzat. En els segle posteriors, el seu culte va ser molt important. A la nostra mateixa ciutat de Girona s’edificà la basílica damunt la seva tomba i, posteriorment, s’hi edificà l’església actual de la parròquia  Major de Sant Feliu. També és va estendre a tot Catalunya, amb pobles i esglésies dedicats, i a altres indrets de la Península. Al nostre bisbat té dedicades setze parròquies, tres capelles i en tenia altres quatre, amb festes majors i aplecs.

I, acompanyem aquesta breu ressenya, amb una petita pregària al nostre màrtir gironí, víctima de les persecucions de Dioclecià:

SENYOR,

VÓS QUE VAU CRIDAR SANT FELIU

A PORTAR EL VOSTRE AMOR ALS HOMES I DONES

FINS A DONAR LA VIDA;
VÓS  QUE EN JESÚS

ENS HEU DONAT EL MODEL PERFECTE;
VÓS QUE HEU FET NÉIXER L'ESGLÉSIA

DEL TESTIMONI ABNEGAT  I RADICAL

DE TANTS GERMANS I GERMANES NOSTRES;
NO PERMETEU QUE AVUI ENS FALTIN MÀRTIRS,

AUTÈNTICS TESTIMONIS DE L’EVANGELI

VISCUT CONSEQÜENTMENT!;
ENS OFERIM SENYOR I DEMANEM

EL VOSTRE ESPERIT, LA VOSTRA FORÇA,

UNA ESPURNA DE LA VOSTRA INTEL·LIGÈNCIA;
PERQUÈ SAPIGUEM ANUNCIAR

EL REGNE DE JUSTÍCIA QUE VÓS ENS PREPAREU

NO ÚNICAMENT AMB PARAULES, SINÓ AMB OBRES;

AMB L'ESPERANÇA QUE UN DIA COMPARTIREM

LA CORONA DE VIDA QUE ENS HEU PROMÈS. AMÉN!