Es diu molt de la nostra societat que està secularitzada, que ha perdut la influència religiosa o irreligiosa que havia tingut. Això potser era veritat fa uns quants anys, ara, més aviat, la nostra societat és multirreligiosa, amb un sentit de tolerància generalitzada. A part de les grans confessions clàssiques: islam, budisme..., flota en l’ambient una recerca d’espiritualitats de tot tipus: new Age, gnosticisme, ioga, teràpies múltiples, màgia, espiritisme... La nostra societat té set del transcendent i el cerca com pot. El que és clar actualment és que no abunda gaire l’ateisme.
El primer graó per fer un anunci adequat de l’Evangeli al nostre món és conèixer-lo bé. És en aquest sentit que afirmar que la nostra societat està secularitzada és un error. Si com a cristians volem apropar-nos als interessos dels nostres contemporanis, hem d’accentuar aspectes com la bellesa, l’experiència sensible, la música, el goig, l’humor, els aspectes lúdics i gratuïts de la vida... Sense oblidar el compromís per la justícia , el servei als pobres i, el sempre necessari esperit crític, però sabent que ja no són valors prioritaris de la nostra cultura.
Tenir esglésies acollidores i obertes on es pugui entrar a resar en silenci, o a ésser escoltat per algú, celebrar una litúrgia senzilla i bella, amb música i cants molt cuidats, tenir grups on es visqui el goig de la fraternitat i es pugui integrar al nouvingut, ser amics dels pobres i dels membres de les altres religions..., són elements a tenir en compte per a una pastoral per als nostres dies.                         .
També són un signe dels nostres temps  que els canals tradicionals d’entrada a l’església: catequesi, sagraments. . . ja no són els únics camins normals. Cada cop són més freqüents  les passes que fan algunes persones per retornar (tornar a creure), les conversions d’adults, i/o pel contacte amb l’Església de molts a través dels serveis d’església (baptisme, catequesi) , d’un grup de reflexió o d’un moviment. Cada cop serem menys els cristians sociològics i previsiblement augmentaran els cristians per l’experiència de la fe i la convicció. J.M.Vallejo

Serem capaços d’anar esdevenint comunitats parroquials, evangelitzades i evangelitzadores, amb un tremp d’espiritualitat i de vivència de l’Evangeli i de celebració de la fe, expressiu en l’acolliment cordial, la humilitat, la fraternitat i la solidaritat?

La missa del dia de la Presentació del Senyor (2 de febrer) comença amb aquesta introducció:

“Germans estimats, fa quaranta dies que celebràvem amb goig el naixement del Senyor. Avui celebrem aquell dia feliç en el qual Jesús va ser presentat al temple... Moguts per l’Esperit Sant, vingueren al temple els sants ancians Simeó i Anna; il·luminats pel mateix  esperit, reconegueren el Senyor i el confessaren amb alegria. També nosaltres, aplegats en l’Esperit Sant, anem a la casa de Déu a l’encontre de Crist”.

Bo i beneïnt les candeles es diu:

“Oh Déu, font i origen de tota llum, avui féreu conèixer a Simeó, el just, la llum que es revela a les nacions; santifiqueu amb la vostra benedicció aquestes candeles i escolteu les pregàries del vostre poble, que s’ha reunit per portar-les a lloança vostra; ajudeu-lo a seguir el camí del bé, perquè així arribi a la llum que mai no s’extingeix”.

Dijou, 2 de febrer:

-  al CARME: a les 19 h., benedicció de les candeles

 i Missa

-  al MERCADAL: a les 9 h., a les 13 h., i a les 20 h., benedicció de les candeles i Missa (en la missa vespertina hi són especialment convidades les persones del Moviment Vida Creixent, que té com a patrons Sant Simeó i Santa Anna)

Senyor, la gent, estranyada, us admirava,

perquè predicàveu i actuàveu amb autoritat.

Vós éreu contundent i fort

davant l’esperit del mal.

No acceptàveu complicitats injustes.

Vau lluitar decididament contra el mal

que esclavitza i fa patir les persones.

Nosaltres també hem de comprometre’ns

en els esforços d’alliberament

de tota mena de mal.

Hem d’actuar amb energia i coherència,

conscients que el bé és més fort que el mal.

Quan es tracta de la deshumanització

de les persones i de les societats,

ens hi hem de comprometre

amb totes les forces

buscant l’ajuda de tots els homes i dones

que estan preocupants pel bé dels altres.

Si estan moguts per l’amor i la justícia,

no ens hem de preocupar pel que pensen

o per les conviccions que tenen,

perquè estan moguts per l’Esperit de Déu

i, conscientment o inconscientment,

treballen en la construcció del Regne de Déu.

Ajudeu-nos a ser més autèntics

i a mostrar-nos solidaris

amb tots els homes i dones de bona voluntat.

La conferència, d’aquest proppassat divendres, del teòleg Antoni Bentué, d’una hora i mitja, va ser una exposició d’un gran nivell de pensament a l’entorn de les religions i de la comprensió de l’esser humà, per abonar una espiritualitat positiva, plenament humana i evangèlica, que rau –sobretot- en el procés de la presa de consciencia i en el conqueriment la llibertat, bo i compartint camins de realització i lluitant per les causes nobles i justes.

Primer cal agraïr a l'Antoni Bentué que volgués venir a Girona i que s'entregués a l'auditori de manera tan generosa, a peu dret, micro en mà i desgranant les seves reflexions amb fluïdesa de paraula i profunditat. També cal felicitar el nombrós públic present, amb amics gironins i amb persones interessades pel tema i amb força pares dels infants de la catequesi. Potser no vàrem entendre l’abast de tot el que va dir, però vam entendre que valia la pena sortir de casa perquè ocasions formatives com aquesta no es presenten cada dia.  A continuació reproduïm una entrevista a l’Antoni, publicada temps enrera a internet, i que és, expressió del pensament d’aquest teòleg, i més i més suggerent:

1. La nostra societat té necessitat de Déu?  Hi ha profunds buits de sentit, que remeten a necessitar de Déu.

2. Com ha evolucionat la imatge de Déu al llarg del temps?  Déu = Fonament de Sentit.

3. La raó pot substituir Déu?  La raó s’autogoverna i té el risc de perdre’s en ella mateixa, per la desesperació del sentit.

4. Tens dificultats, pròpies o externes, per parlar de Déu en els teus espais socials (feina, lleure, família, etc...)?  Del Déu empresonat en “institucions” religioses, SI.

5. Creus que és possible viure al ritme que marca l’Evangeli?  És difícil, però engrescador.

6. Quins trets evangèlics destacaries com a més necessaris per els homes i les dones d’avui?  Misericòrdia no puritana. Autenticitat.

7. Creus que les religions cristianes són coherents amb el testament de Jesús?  Hi ha de tot. Però poc.

8. Et sembla ajustada a la realitat la percepció que molts tenim que l’Església discrimina a les dones?  Si. I també es ajustada la percepció que aquesta discriminació no correspon a l’Esperit que animava a Jesús.

9. Es parla sovint d’un procés creixent i imparable de secularització a Europa. ¿Com ho valores?  És un fet que cal assumir positivament (= signes dels temps). Convé fer una autocrítica en l’Església (GS 19).

10. Què és més necessari, una Església que ajudi a qui ho necessita o una Església que denunciï les injustícies de la societat?  No són dos coses alternatives. Calen ambdues: “Els pobres no poden esperar”.

11. L’Estat ha de subvencionar les activitats de l’Església? No. Han de ser les comunitats mateixes, ordenant els diners en funció de necessitats urgents. Els aspectes culturals (edificis antics...) si que crec lògic que siguin subvencionats, com a patrimonis culturals de tota la societat.

12. ¿De què ens salva la fe en Déu?  Del risc d’absurd. No salva de la mort ni del càncer terminal, sinó en la mort i en el càncer terminal. Donant sentit a l’existència amenaçada d’absurd.

13. UNA PREGUNTA ALS QUI LLEGIRAN L’ENTREVISTA: Us fa més feliços la fe en el Déu de Jesucrist? Per què?

Avui ens trobem amb una inflació de la paraula. Estem cansats de sentir tantes paraules superficials, buides, sense contingut. Això ens ha portat a devaluar la paraula, que ja no ens mereix cap crèdit. Desconfiem de la paraula. Busquem amb ànsia paraules que ens omplin, ens portin pau, ens ajudin a viure de manera més humana. Em dol haver de dir-ho, però tampoc no trobem en els anunciadors de l’evangeli la paraula que arribi a la vida i hi aporti pau i llum. Penso, no obstant, que la paraula de vida que transforma, la tenim: es diu Jesús, evangeli. Jesús era paraula que sonava a veritat plena, portadora de vida. Mirem el que ens diu l’evangeli que hem escoltat (Mc 1,21-28).

A la sinagoga de Cafarnaüm, la gent va reconèixer que la paraula de Jesús tenia una força especial. Era una paraula ben diferent dels ensenyaments que venien dels mestres de la Llei. Diu Marc que la gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar (de Jesús) perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat. I l’evangelista torna a subratllar: Ensenya amb autoritat una doctrina nova. Devia ser molt acusada la diferència entre Jesús i els mestres de la Llei. Ells es limitaven a repetir el que havien sentit dels seus mestres, interpretant la Llei i la tradició. Jesús ensenya amb autoritat: no es limita a repetir el que ha sentit. La paraula és seva, ningú no li ha dictat. A més, alguna cosa nova surt de la seva boca. Era molt diferent escoltar els mestres i escoltar Jesús.

¿Quina era la novetat que portava Jesús? Era l’anunci del Regne de Déu que ja començava a actuar, a fer-se present. La seva paraula era autèntica perquè es complia el que anunciava. El Regne era el projecte de Déu: fer que les persones i la societat poguessin tenir una vida millor. Per això calia lluitar contra el mal que oprimia i esclavitzava les persones. La força del Regne de Déu havia entrat en lluita oberta contra les forces de l’antiregne, que destruïen les persones. En l’evangeli del present diumenge se’ns presenta Jesús lluitant contra un home posseït per un esperit maligne. Ja sabem que, en l’antiguitat, el mal del món era imaginat com una acció del que hem anomenat diable. La força del bé de Jesús s’enfronta amb la força del mal, i Jesús surt vencedor.

La paraula de Jesús troba resistències. Marc ens ho ha dit d’aquesta manera. Quan l’esperit maligne veu Jesús es posa a cridar: ¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? El regne del mal es resisteix a ser destruït. Però la força de la Paraula de Jesús és eficaç i ordena al posseït de l’esperit maligne: Calla i surt d’aquest home. I la Paraula de Jesús es va complir. La paraula de Jesús té la força de la Paraula de Déu. El llibre del Gènesi recorda que, per la sola paraula de Déu, les coses vénen a l’existència: Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir…Que hi hagi un firmament… va ser així (Gn 1,1ss). En la carta als cristians hebreus, llegim: La paraula de Déu és viva i eficaç (He 4,12).. A Cafarnaüm comença a manifestar-se el Regne, la força de la paraula de Jesús, vencent el mal. Jesús va ser enviat per eliminar el regne del mal, tot allò que és demoníac.

Necessitem recuperar la Paraula de Jesús. No és una paraula que ensenya dogmes sinó que porta amor, transformació, alliberament de les persones. Ho ha escrit un teòleg d’avui: “El que més necessitem no és que ens ensenyin doctrines i teories sinó que ens alliberin de les forces del mal que causen tants sofriments” (J.M. Castillo, “La religión de Jesús, pàg. 92).

Girona, 29 de gener de 2012