Inici
DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc)
dissabte, 25 de juny de 2016 21:56

¿És cert que Jesús va sempre contra corrent proposant-nos una manera d’actuar que contra-diu fortament les nostres aspiracions, fins tot les més humanes i més nobles? Aquesta és la gran qüestió que trobem en l’evangeli del present diumenge (Lc 9,51-62). Hem pogut escoltar el que va dir a unes persones que estaven a prop seu, però no eren deixebles en el sentit ple de la paraula. Devien admirar-lo, escoltant amb gust les seves paraules; però no acabaven de decidir-se a fer el pas acompanyant-lo amb totes les seves conseqüències. També és cert que algú havia dit a Jesús que volia seguir-lo: Us seguiré pertot arreu on anireu. A una altra persona és el mateix Jesús que el convida a anar amb ell: Vine amb mi. Una tercera persona manifesta a Jesús que vol seguir-lo, posant condicions:Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.

1) Us seguiré pertot arreu on anireu.- Diríem que és una decisió noble el fet de voler seguir Jesús. El que ens estranya o desorienta és el que respon Jesús: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposa el cap. ¿Proposa quelcom que no es pot complir? ¿Com pot viure humanament una persona sense casa, dormint a la intempèrie i fent vida al carrer? Evidentment, la manera d’expressar-se de Jesús comporta una exageració, cosa que trobem en altres dites com aquesta: És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu (Lc 18,25). Amb aquesta manera de parlar Jesús subratlla la importància del Regne de Déu molt superior a la riquesa, a les possessions. El que demana Jesús no és viure a l’aire lliure, com devia fer ell moltes vegades, sinó que els seus deixebles no s’aferrin a les riqueses i s’arrisquin a centrar-se plenament en Jesús.

2) Vine amb mi.- És una invitació clara de Jesús a seguir els seus passos, el seu estil de vida. Però el convidat posa condicions a Jesús: Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare. Ens sembla ben humana aquesta condició i molt més, tenint en compte el gran respecte que els jueus mostraven per les cerimònies funeràries. I si es tractava d’un pare hom no podia desentendre-se’n. Jesús ens sorprèn quan diu: Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu. Penso que és una manera de dir que el Regne de Déu no té espera: Cal anunciar-lo ara ja. Penso, de nou, que ens trobem en el terreny de l’exageració tan oriental i tan pròpia de Jesús. El Regne de Déu és el que guia els passos dels creients i cal veure-ho tot als ulls de Déu.

3) Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.- Una altra persona dóna la impressió que es presenta a Jesús com a voluntari i li demana temps per acomiadar-se de la seva família. Ens fa pensar en un cas semblant que trobem en l’Antic Testament. El profeta Elies va invitar Eliseu a seguir-lo. Tot seguit va córrer darrera d’Elies i li va dir: Deixa'm anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré. El profeta li ho va permetre i Eliseu després de besar el pare i la mare, va seguir Elies i es quedà al seu servei (Vegi`s 1Re 19,19-21). Aquesta manera de fer del profeta ens sembla molt humana. En canvi, Jesús es mostra molt exigent, molt dur. No dóna temps d’acomiadar-se de la seva família a aquell que volia seguir-lo: Ningú que mira enrera quan ja té la mà a l’arada, no és apte per al Regne de Déu. La decisió per Jesús és radical i cal mirar endavant, sense enyorances del passat.

Em sembla que aquí tenim la gran qüestió. El seguiment de Jesús no és una simple admiració sinó un compromís. No se’l pot seguir a mitges tintes, amb poca decisió, rebaixant l’exigència del seu missatge. Es tracta de fer de Jesús el centre de la nostra vida de creients. Cal fer un esforç per viure i actuar a l’estil de Jesús. Sabem que sempre ens tocarà anar contra corrent. Potser enyorarem el que hem deixat enrera. Això era el que passava al poble d’Israel que, en ple desert, enyorava el passat i recordava aquells menjars d’Egipte (Ex 16,3). Havien perdut la il·lusió, desconfiaven de Déu. Cal mirar el futur amb la confiança posada en Déu. Pau escrivia: Tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant (Fl 3,13). Gran objectiu a assolir per a tots nosaltres!

Girona, 26 de juny de 2016

Darrera actualització de dissabte, 25 de juny de 2016 21:57
 
SANTS I REVETLLA
dissabte, 25 de juny de 2016 21:54

Dimarts, celebrarem SANT LLUÍS, el qual en mig del luxe, la disbauxa, les corrupcions i els vicis de les corts europees no sols va conservar la seva innocència i virtut sinó que va entrar a formar part amb Sant Ignasi de Loiola dels jesuïtes, morint molt jove tenint cura dels empestats contagiant-se de la pesta. I dijous vinent celebrarem la revetlla de SANT JOAN en la qual recordem el naixement del Precursor al voltant d'unes fogueres, on hi tirarem trastos vells, andròmines i coses que ens fam més nosa que servei. No ens hauríem de quedar en despendre'ns d'objectes materials, caldria que el foc purificador de la nit més curta de l'any reduís a cendra el nostre egoisme, els nostres gelosies, el nostre orgull, les nostres hipocresies, la nostra peresa, la nostra negativitat, els nostres rancors... Que aquest foc deixi brillant i pur tot el bo i millor que tots tenim, en bé nostre i de tots. BONA REVETLLA I BON SANT JOAN !

 
PREGÀRIA AMB MOTIU DE SANT JOAN:
dissabte, 25 de juny de 2016 21:52

Senyor, us donem gràcies pels vostres sants. Us agraïm la coherència, el poder de convicció, la valentia, també l’austeritat de Sant Joan Baptista, el precursor del vostre Fill Jesús. Que aprenguem d’ell que no fou un gira-banderes sinó un home de fe; més que un profeta, l’anomenarà Jesús. I que també avui ens ajudi i ens estimuli a la conversió, a una més gran fidelitat. Us donem gràcies, Senyor, pels esdeveniments que aporten joia i mouen a compartir-la. Feu, Senyor, que estimem la vida i els moments de goig compartit. Que la cultura, la festa i la fe ens desvetlli de totes les rutines i els endormiscaments. Que la imatge de la llum i del foc, que trenca la foscor i puja cap al cel enlaire, ens faci més clar el nostre viure i conviure.    Rossend. Darnés

 
¿QUI SÓC PER A TU?(Lc 9,18-24)
dissabte, 25 de juny de 2016 21:50

No és el mateix el coneixement d’una persona pel que ens n’han dit sobre ella, que el coneixement que neix del tracte habitual, de la relació, del fet de conviure, de compartir uns mateixos interessos, tasques i compromisos, de fer camí junts. No és el mateix creure una doctrina que creure en una persona.

Tots estem més o menys influenciats per les opinions, les creences, però el que en realitat ens interpel·la és qüestionar-nos qui és, què suposa per nosaltres, com marca la nostra vida, algú que d’una manera explícita o implícita en un cert moment o circumstància ens pregunta: ¿Qui sóc per a tu? És impossible pretendre definir la identitat d’un altre, sigui qui sigui, però és possible “saber”, per la via de l’experiència, qui és per a nosaltres aquest altre. És aquest el coneixement que fonamenta normalment les relacions de parella, d’amistat, de confiança, de referència: relacions estables i vinculants.

En aquest “saber” vital s’inscriu, particularment la relació cristiana, que és fonamentalment l’adhesió no tant a una doctrina sinó a una persona, la persona de Jesús, que és mediador i camí d’una relació amb un Déu personal, a qui ens ensenya a anomenar “Pare”. Quan manca aquest coneixement i aquesta relació la religió esdevé simplement ideologia, i perd la seva autenticitat, que queda substituïda per dogmes, normes i rituals, que s’afegeixen com un apèndix a la vida sense que l’afectin en profunditat. Per això cada vegada més caldrà que quedi clar que el centre i l’originalitat del cristianisme no pot ser altre que l’experiència, l’adhesió i el seguiment de Jesús.

Justament això és el que posa de manifest el fragment de Lluc que llegim aquest diumenge,

La vitalitat de les nostres Eucaristies, la sincera comunió fraterna, la credibilitat del nostre testimoniatge, la gratuïtat generosa del nostre servei als pobres i sofrents, el vigor evangelitzador, a tots els nivells de l’Església, depenen d’aquest coneixement i adhesió personal a Jesús i d’aquesta mirada d’afecte i benvolença.

 
I VOSALTRES, QUI DIEU QUE SÓC? Lc 9, 20
dissabte, 25 de juny de 2016 21:49

       

Qui és Jesús? La gran pregunta... Respondre és l’objectiu de tot l’Evangeli. Jesús se’ns presenta en els evangelis com l’home que VIU i la seva vida qüestionava a tots els seus contemporanis:

­ Que potser ets més gran que no pas Jacob?   J n 4, 12 ( Samaritana)  

­ Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la teva llitera i camina? J n 5,12

­ No és Jesús, el fill de Josep?... I ara diu que ha baixat del cel? J n 6, 41  

­ Com pot donar­nos aquest la seva carn per menjar? J n 6, 52

­ Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare?... Per qui ens tens?

J n 8, 5 3           ­ I tu què en dius del que t’ha obert els ulls? Jn 9,17  

­ Qui és aquest que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?   Mt 8, 2 3­27

Mc 4, 3 5­41 L c 8, 22­25  

­ Tu ets Rei? Mt 27, 11­14 M c 15, 2­5 L c 23, 3­5 J n 18, 33­38 ( Pilat)

Respostes:

­ Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el Salvador. J n 4,42  

­ Els uns deien: És un home de bé. D’altres en canvi replicaven: No que enganya a la gent. Jn 7,12

­ Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig   Jn 9,25

­ Marta respon: Sí, Senyor jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el que havia de venir al món. J n 11,27  

­ Simó Pere li respongué: Tu ets el Messies, El Fill de Déu viu. Mt 1 6, 1 6

Jesús ens convida a descobrir qui és:

­ Veniu i ho veureu Jn 1, 39                                      ­ Sóc jo,el qui parla Jn 4,26

­ Sóc jo,no tingueu por Jn 6,20     ­ Sóc jo el pa que ha baixat del cel Jn 6,41

­ Jo sóc la llum del món Jn8,12                                      ­ Jo sóc la porta Jn 10,7

­ Jo sóc el bon pastor Jn 10,11             ­ Jo sóc la resurrecció i la vida Jn 11, 25

­ Jo sóc el camí, la veritat i la vida Jn 14,6      ­ Jo sóc el cep veritable Jn 15,1

­ Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que JO SÓC. Jn 8,28

I tu, qui dius que sóc JO ? Aquesta resposta l’hem de donar cadascú de nosaltres individual i fraternalment. Som conscients que Jesús ens qüestiona amb la seva manera de viure? No n’hi ha prou de continuar repetint fórmules i tòpics sobre Jesús. Caldria fer un esforç per intuir cada vegada millor quin misteri s’amaga en aquest home en qui els creients descobrim com en cap altra banda el rostre de Déu. Cal que el Senyor il∙lumini la MIRADA INTERIOR del nostre cor perquè coneguem de Veritat QUI ÉS ELL? A quina esperança ens ha cridat?

Qui sóc jo? Qui és Jesús? Respondre a la pregunta: Qui és Jesús? està ínti­ mament relacionat amb respondre a la pregunta Qui sóc jo? Si hem experimentat que Jesús és TOT, el meu TOT, el sentit de la meva existència, Aquell sense el qual jo no seria res, les dues preguntes al final es converteixen en una sola , ja que: mai sóc jo mateix, mai sóc tant jo mateix com quan estic profundament relacionat amb Jesús. De manera que jo sóc, en tant que sóc amb Jesús.

 
UNA IDENTITAT COMUNA MÉS ENLLÀ DE LES DIFERÈNCIES
dissabte, 25 de juny de 2016 21:48

El baptisme ens dóna una identitat comuna més enllà de les diferències

Ja no compta ser jueu o grec, home o dona.

No compta el color de pell,

el grau de formació, la categoria social,

l’estatus econòmic, l’edat o la salut,

la llengua o el caràcter.

Ens hem revestit de Crist en el baptisme.

Tots tenim la nostra sensibilitat

i les nostres afinitats,

això no ho esborra el baptisme.

Però ell ens dóna una identitat comuna

més enllà de les diferències.

Ara davant teu, Senyor, repasso la llista

de les persones de la comunitat o parròquia

que no em cauen bé, que rebutjo o critico.

Em dic a mi mateix el motiu del meu sentiment,

i ara procuro imaginar com les mires tu.

   Tu veus el fons del cor, ens estimes tal com som

i no et fa enrere cap defecte

que puguis trobar en nosaltres.

Ara torno a mirar-les més a fons,

tal com ens mires tu, i m’adono amb alegria

que puc estimar-les encara que no m‘agradin.

 
RAMON LLULL
dimecres, 15 de juny de 2016 22:30

Aquest any es compleix el 700 aniversari de la mort (Mallorca, 1232-1316) d’aquest personatge cabdal en la història del pensament i la cultura. Ramon Llull era un laic (casat i amb fills), tot i que amb una profunda espiritualitat franciscana, autodidacte, ben situat a la cort, que als 30 anys experimenta una conversió. Allò que el fa un home excepcional, únic i extraordinari: la seva passió pel Déu descobert en el Crist mort i ressuscitat. Es deixa prendre per l’experiència de la força encisadora del misteri de Déu. I la seva vida esdevé entranyablement rica en humanitat, en saviesa i en voluntat que Déu-Amor sigui conegut i estimat, que especialment jueus i musulmans puguin obrir-se a la fe cristiana amb un mètode de coneixement, que ell considera inspirat (la seva “Ars”), a través del diàleg i la raó. Dedicarà tota la seva vida a aquest fi, escrivint llibres: unes 260 obres, en català, llatí i àrab; de literatura (novel·la, poesia) i d’àmplia temàtica (filosofia, teologia, dret, medicina, astronomia, lògica, geometria...), per mostrar que el seu sistema serveix per a tot el saber. I per això crearà escoles de formació per a missioners (sobretot en llengües), visitarà autoritats polítiques i eclesials, viatjarà a l’Àfrica... Intel·lectual i místic, escriptor i filòsof, Ramon Llull és beat; i amb motiu de l’Any Lul·lià es promou fer-lo sant i doctor de l’Església; no només per la magnitud de la seva personalitat en tants camps, sinó també per l’actualitat de la seva intuïció d’evangelització en diàleg en un món plural.  

Per Teodor Suau, Ramon Llull, avui, és el crit que ens desvetlla de la son. La memòria que ens parla de les possibilitats sempre noves per al testimoni. La invitació a cercar sense defallir camins, dreceres, ports que ens acostin a Déu sempre antic i sempre nou, al qual sempre ens adonem d’haver après a estimar tard.

“Plorar, conèixer amar...” vet aquí els verbs que ens deixa Ramon Llull al llindar del segle que tot just hem començat. Per continuar la mateixa tasca que a ell el va encisar.

“Ramon Llull, somni, miracle i misteri”, per Teodor Suau. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2014

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 1 de 327