Inici
Viatge-pelegrinatge a Terra Santa, del 22 al 29 d'agost del 2016
diumenge, 22 de maig de 2016 17:45

VIATGE-PELEGRINATGE  a TERRA SANTA

 

del 22 al 29 d'agost del 2016

 

(una proposta més i més interessant per aquest estiu):

 

http://www.ruthtravel.es/Documentos/78-2015%20PARROQUIES%20DE%20GIRONA%20.%20%20PELEGRINATGE%20A%20TERRA%20SANTA.22-29%20AGOST%202016.%20COMPILAT.pdf

 

 
SETMANA DEL 22 AL 29 DE MAIG DEL 2016
diumenge, 22 de maig de 2016 17:43

 

PARADA DE LLIBRES X ALIMENTS: CARITAS

 

De les 10 h a les 14 h, podeu dur a la parada de la Pl/ Sta. Susanna: llet, oli, farina, sucre, tomata fregida, conserves de peix, cacau en pols, i triar un llibre. Els llibres són facilitats pel Gremi de Llibreters de Girona.

 

DIUMENGE VINENT, 28 DE MAIG, FESTA DEL CORPUS I DIADA DE CARITAS

 

Amb motiu del CORPUS CHRISTI i la DIADA DE LA CARITAT se’ns proposa el lema: Practica la justícia., deixa la teva empremta”. És una crida a pal•liar les necessitats que moltes persones tenen i, per això, malviuen en la precarietat. Unim “Eucaristia i Caritat” per lacomunió fraternal i col.laborem generosament en la col.lecta

 

Conferència "DEL VATICÀ II AL PAPA FRANCESC", per Joaquín Perea, professor de teologia a la Universitat de Deusto i autor de "Otra Iglesia es posible"
Dijous, 26 de maig, a les 7 de la tarda. Sala A del 1er pis - Casa de Cultura de Girona

 

S’ha projectat pel divendres, 3 de juny, la trobada-excursió a Roses i a Vilabertran de les persones que estan implicades en “grups” o “serveis” a redós de les nostres Parròquies.Cal fer la inscripció abans del 30 de maig.

 

El divendres, 3 de juny, a les 20 h i a l’església de Santa Susanna del Mercadal, hi haurà un CONCERT pel Coro Glemonensis de Gemona de Friül (Udine - Itàlia)

 

Una proposta interessant per aquest estiu: el Pelegrinatge-viatge a TERRA SANTA, del 22 al 29 d’agost. Per a informació i inscripcions:  Pere Domènech - Telf. 619 153 003  

 

 
Si no tingués ningú! (E. Puig)
diumenge, 22 de maig de 2016 17:37

Un inspector d’ensenyament —que també ha dedicat molts esforços i temps a l’educació en el lleure des del voluntariaten l’àmbit eclesial— emmalaltí fa uns quatre anys. Li fou diagnosticat un tumor maligne al cap. Després de dues operacions, restà immobilitzat en una cadira de rodes, sense poder caminar. La nova situació, que era prou dura però acceptada —no sense esforç i confiança em Déu—, va donar pas a un procés d’adaptació a la realitat imposat per la malaltia. La força de voluntat de la persona, la seva tenacitat, l’entorn humà i el rerefons constant de la fe ho feren possible. L’esposa ha estat clau en aquest procés amb la seva dedicació generosa i amorosa.

Així, s’ha anat refent la normalitat en algunes activitats, les relacions d’amistat amb persones determinants en una situació com aquesta, la participació en les activitats de vivència i celebració de la fe... i fins i tot ha tornat uns dies a les seves estimades colònies d’estiu.

Les persones han estat decisives a l’hora de recuperar aquesta normalitat; la fe, la font d’on ha brollat la força de l’Esperit i la confiança em aquest Déu Pare que, en la salut i en la malaltia, és a prop nostre i ens mostra en Jesús el camí a seguir.

Molts matins, quan el nostre protagonista es lleva amb l’ajuda de les tecnologies adequades que l’esposa domina i controla, li diu, després de donar gràcies a Déu pel nou dia: «Gràcies per tot el que fas per mi.

Com s’ho fan els que no tenen ningú que els ajudi? Com m’ho faria jo si no et tingués a tu i a tantes persones que m’ajudeu?»

La cura dels qui sofreixen en el cos i en l’esperit és un tret identificatiu dels cristians des dels orígens: «... Estava malalt, i em vau visitar...» (Mt 25,36). La malaltia, viscuda des de la fe, esdevé també camí de conversió, conversió a Déu, en les mans del qual se sap el malalt; i conversió als altres, als quals descobreix d’una manera nova, des d’una altra perspectiva. La compassió de Jesús envers els malalts i tots els qui pateixen el fa identificar-se amb ells, i ells amb Jesús des de la fe, perquè Jesús, tocat pel sofriment dels malalts, fa seu el dolor de les seves malalties i, en la Passió, obre la possibilitat que els malalts, des del propi dolor, s’uneixin a la seva passió redemptora. «Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties» (Mt 8,17). E. Puig

 
Conèixer el nom de Déu
diumenge, 22 de maig de 2016 17:36
     

Sabré que coneixes el nom de Déu

    si sento que vibres

    en parlar del seu missatge,

    si sento que el teu rostre

    s'il•lumina  quan parles d'Ell,

    si sento que actues

    fent real el seu projecte.

Sabré que coneixes el nom de Déu

    si saps escoltar el crit del més feble,

    si et commous davant el qui pateix,

    si aprens a plorar amb el qui plora.

Sabré que coneixes el nom de Déu

    si et reveles contra tota injustícia,

    si vius des de la misericòrdia,

    si el teu cor és dels altres

    i per als altres.

Sabré que coneixes el nom de Déu

    si el teu parlar és net i sincer,

    si fas lluir la veritat en cada frase,

    si deixes brollar la bondat

    amb cada mot.

Sabré que coneixes el nom de Déu

    si no guardes la teva vida

    com un tresor

si no defenses els tresors com una vida

    si ets desprès i estimes la justícia.

Aleshores sabré

    que coneixes el nom de Déu.

Ell és el misericordiós,

    la font d’on brolla

    la teva bondat i el teu amor.

Aleshores et diré:

    ensenya'm el nom de Déu!

I les teves paraules i els teus gestos

em diran el gust de l'evangeli

 i de la llibertatestimant. . .

 
Déu Pare, Fill i Esperit
diumenge, 22 de maig de 2016 17:34

El món és ple de misteris.

L’origen i l’evolució de l’univers,

amb les lleis físiques

que el regeixen

i configuren un ordre

i bellesa admirables.

Els sentiments i la història

que es revelen

en cada rostre humà:

la noia bonica que somriu,

l’àvia que sospira,

l’home que fa una ganyota.

El misteri de les persones

amb qui convivim

i que mai no arribarem

a entendre del tot.

El misteri que jo mateix sóc per a mi,

que no faig i sento el que vull,

sinó sovint el que no vull.

No hi ha misteri més insondable

que el misteri de Déu.

No perquè sigui complicat i fosc,

sinó perquè la seva claror i senzillesa

són tan esclatants

que els nostres sentits

no els poden arribar a copsar.

Déu Pare, Fill i Esperit,

Déu fonament, comunicació,

corrent etern d’amor,

més íntim a mi que jo mateix.

         "La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret

 
Pregar la Paraula Temps durant l’any Santíssima Trinitat 22 de maig de 2016 (Pere Codina Mas)
diumenge, 22 de maig de 2016 17:33

 


Pregària inicial

Pare, tu que ets font de vida, dóna'ns la gràcia de respondre a la crida del teu Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre mestre i pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el camí de la veritat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre.

 

Llegeixo la Paraula Jn 16,12-15

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:  «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor.  Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

 

Entenc la Paraula

La comunitat se sent jutjada i condemnada pel món (16,1-4), però el testimoniatge de l’Esperit la convenç que és ella la que el pot jutjar, acusantlo del seu pecat. Així, malgrat la persecució, no se sent culpable ni s’acovardeix; en Jesús, hi veu la vida i en el sistema, la mort.

«Encara tinc moltes coses per dir-vos» (12): Jesús havia comunicat als seus deixebles el que havia sentit del Pare (15,15). El seu missatge, no obstant això, té conseqüències que ells encara no han tret ni poden comprendre de moment. No saben encara com morirà Jesús ni el sentit últim de la seva mort; tampoc perceben la substitució que implicarà de tot l'ordre anterior. Al llarg de l’evangeli Joan ha notat dues vegades que els deixebles, només van entendre algun gest de Jesús després de la seva resurrecció (2,22) o de la seva mort (12,16).
«L’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera» (13) L’Esperit serà el guia. No transmetrà cap doctrina nova, sinó que explicarà i aplicarà el missatge, i hi farà veure virtualitats abans ocultes. Al mateix temps, anirà interpretant la història (el que vagi venint) com a dialèctica entre «el món» i »el projecte de Déu»: així anirà guiant als deixebles en la seva activitat en favor de l’home. Per encertar en el que convé han d’estar atents tant a la vida i a la història, d’una banda, com a la veu de l’Esperit que la interpreta, per una altra.

«Us anunciarà l’esdevenidor»: Es tracta de la interpretació dels esdeveniments a partir de «l'últim dia» (6,39), el de la mort i exaltació de Jesús, que inaugura l'etapa final de la història, l'era escatològica, ja present; en la qual ha d'anar prenent realitat el projecte de Déu.

«Ell em donarà glòria» (14) L’Esperit ho farà manifestant la glòria de Jesús, que equival a prendre d’allò que és seu. De Jesús pren el seu missatge: l’amor manifestat en la seva mort. L’escolta com a missatge que és (13: dirà tot el que sentirà dir), el pren i el comunica com a amor. La penetració del missatge, és a dir, la sintonia de l’amor, fa possible la interpretació de la història. Jesús vol dir que només a través de l’amor es pot conèixer l’ésser de l’home, interpretar la seva destinació i realitzar la societat humana.

Jesús posseeix en comú amb el Pare, en primer lloc, la glòria/amor que li ha comunicat (1,14), la plenitud de l’Esperit (1,32; cf. 17,10). No ha de concebre’s com a possessió estàtica sinó com a relació dinàmica amb el Pare, incessant i mútua, que fa dels dos u (10,30) i identifica la seva activitat. Jesús realitza així les obres del Pare (5,17.36; 10,25), el seu designi creador (4,34; 5,30; 6,38-40). Per tant, el criteri per interpretar la història, basat en la sintonia amb Jesús, es concreta en la realització de l’home, designi del Pare i expressió del seu amor.

En resum, el vigor i la seguretat que la comunitat rep de l’acció de l’Esperit es transmet a la missió. És un perill molt greu per a les comunitats cristianes el voler dividir Jesús, seguint, o bé un Jesús home d’acció, que només ha deixat el seu exemple, o bé un Jesús gloriós, desenganxat de la seva existència terrena. Jesús no és només exemple del passat, sinó, també i sobretot, el salvador present; però tampoc és només objecte de contemplació i goig, sinó que és Messies que hem de seguir i en l’obra del qual hem de col·laborar.


Medito la Paraula

Amb les seves paraules i les seves obres, Jesús se'ns dóna a conèixer: anem sabent «dades»: la seva família, els seus orígens, la seva compassió, el seu amor, la seva defensa dels febles i exclosos... però també anem descobrint el seu Misteri. Hi ha «alguna cosa» en les paraules i obres de Jesús que ens remet a una realitat que ens supera: els miracles que realitza, la manera que té de parlar de Déu com «el meu Pare», les seves referències a l’«Esperit»... ens van fent comprendre a poc a poc qui és veritablement Jesús. En Jesús descobrim «el Misteri d'un Déu que se'ns revela», que se'ns dóna a conèixer, que ens diu Ell mateix com és. Els éssers humans han pogut arribar a intuir certs aspectes de la realitat transcendent que anomenem «Déu», que es manifestava en la creació i en determinats fets. Però com que juntament amb encerts també es van produir errors sobre la divinitat, Déu mateix es va anar revelant al poble d'Israel per tal que coneguem el seu veritable rostre, el seu veritable ésser. I la plenitud d'aquesta revelació és Jesús. El Jesús que proclama el regnat de Déu, el Jesús crucificat i ressuscitat, és la millor revelació per part de Déu envers nosaltres, que mai hauríem pogut imaginar o concebre un Déu així. Gràcies a Jesús, la «divinitat» deixa de ser alguna cosa abstracta, llunyana, indiferent, per convertir-se en un ésser proper a l'ésser humà, un ésser diví que es fa home, amb un rostre, el de Jesús («el qui m'ha vist mi, ha vist el Pare», diu Jesús a Felip en Jn 14, 9), i amb una característica: l'Amor. Un Déu que ens supera, que gràcies a Jesús sabem que està constituït per tres Persones unides en una sola naturalesa divina per una Comunió–Comunitat d'Amor que va més enllà del que podem concebre. Un Déu que és Misteri, però no com un misteri fosc i tenebrós, sinó com alguna cosa que mai no podem acabar d’abastar amb les nostres limitacions, però del qual sí que en podem tenir experiència en la nostra vida. Un Misteri en el qual ens anirem endinsant progressivament, perquè «quan vindrà Ell, l'Esperit de la Veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera». L'Esperit, que és qui impulsa l'Església, anirà guiant-nos, per anar comprenent millor el misteri de Déu que se'ns ha revelat en Jesús, les paraules i obres del qual sabrem interpretar gràcies a la seva acció en nosaltres. 

En quins aspectes concrets de la meva vida estic experimentant l'Esperit Sant com a força i llum?  

Sóc dòcil als camins de l’Esperit, seguint la paraula de l’evangeli i vivint obert a la novetat de Déu en la meva vida en discerniment constant? 
Com visc en la meva existència cristiana les tensions inevitables que hi ha entre carisma i institució, entre dons personals i missió comunitària, entre vida interior i compromís per la justícia?

Prego amb la Paraula

Creiem en un «Déu comunitat» Que sigui santificat el teu Nom, oh Déu Trinitat: tu ets el nostre Pare, tu ens has mostrat el teu rostre en Jesucrist, tu ets Esperit, ets Alè i ets Ventada, tu poses ànima i dónes ànim a les nostres vides. Oh Déu, tres vegades Sant: obre el nostre cor a la grandesa del teu misteri d’amor i comunió. I ja que tu ets un «Déu comunitat» i a nosaltres ens has fet a imatge teva, fes que esmercem la nostra vida a crear unitat i comunió al nostre voltant. Que el teu Esperit faci de nosaltres constructors d’aquella unitat i comunió que nosaltres admirem en la Trinitat: que no destrueixi o negui les diferències sinó que les respecti, les valori i les integri per tal que sigui més plena la nostra comunió, i més rica la comunitat dels teus fills i filles.

 

Pregària final

Senyor Jesucrist, et donem gràcies per l'amor amb què has acompanyat i conti-nues acompanyant els teus deixebles. Gràcies per haver compartit amb nosaltres la teva relació amb el Pare i amb l'Esperit. Fes, Senyor, que ens mantinguem en tu com els sarments en el cep que els sosté i els nodreix i que per això donem fruit. Tu que ens vas estimar fins al límit i vius i regnes amb el Pare en la unitat de l'Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.

 
SANTÍSSIMA TRINITAT – Cicle C (Mn. Francesc)
diumenge, 22 de maig de 2016 17:24

Amb molta raó, algú ha dit: En lloc parlar tant de Déu, hauríem de parlar més amb Ell. Els teòlegs ho tenen també molt clar: No es pot parlar de Déu si abans no ens hem agenollat davant d’Ell i hem interioritzat la seva paraula. Si no ens deixem tocar pel seu misteri, les nostres paraules sobre Déu sonaran a buides. Popularment diem: De la l’abundància del cor en parla la boca. El que puguem dir sobre Déu es recolza en una fe viva, sentida. Cal un respecte profund per un misteri que, tot atraient-nos i essent proper a nosaltres, no podem traduir en paraules merament humanes. Ni tan sols podem imaginar un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Cal submergir-se en el fons del misteri i deixar-se portar. Les vivències sobre Déu també es fan difícils d’explicar.

I per què creiem en un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant? Ho han inventat els teòlegs o els grans pensadors cristians? La raó per a creure-ho s’arrela dels ensenyaments de Jesús i dels escrits del Nou Testament. Sense Jesús, nosaltres estaríem encara en una etapa de l’Antic Testament. Déu seria per a nosaltres el Déu del Sinaí, de Moisès, dels profetes, als quals Déu no s’havia revelat plenament. Amb Jesús hem conegut Déu. Sabem que és un Déu Pare o, si voleu anomenar-lo així, un Déu Mare. Un Pare que estima amb la tendresa d’una mare. En un salm trobem aquesta pregària tan bonica, plena de confiança en Déu: Jo em mantinc en pau, tinc l'ànima serena. Com un nen a la falda de la mare, així se sent la meva ànima (Sl 131,2). Així és el Déu Pare que Jesús ens ha donat a conèixer. Quina joia sentir-se estimat així!

Des del principi Déu no estava sol. El qui va venir a fer-nos-el conèixer estava amb Déu. Era Jesús que sant Joan anomena Paraula. Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. L’evangelista ho deixa ben clar: A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat (Jn 1,1.18). La Paraula, Jesús, el Fill, era Déu i va revelar el seu misteri. El Pare es manifesta en la persona de Jesús: en els seus ensenyaments, en una vida totalment donada als altres, sobretot els més desprotegits, els més dèbils, els més abandonats. En tota la seva actuació, se sentia unit al Pare: Jo i el Pare som u (Jn 10,30). Aquesta unió amb el Pare havia de portar els deixebles a viure units. Mireu quina pregària més bonica adreça Jesús al Pare: Jo els he donat la glòria que vós m'heu donat, perquè siguin u com nosaltres som u (Jn 17,22).

En l’evangeli d’avui (Jn 16,12-15), hem pogut escoltar aquestes paraules de Jesús: Tot el que és del meu Pare és meu. Moltes persones accepten la personalitat humana extraordinària de Jesús, cosa més fàcil per a tots nosaltres. Però l’evangeli fa un pas més enllà: Jesús és Déu. Viu de Déu, fa allò que el Pare vol. Allò que pertany a Déu pertany també a Ell. L’amor que manifesta a les persones amb les quals tracta, és l’amor de Déu que es dóna a conèixer. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic (Jn 3,16). Jesús és Déu, Fill. En la primera carta de Joan, llegim: Nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni. Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu i Déu en Ell (1Jn 4,14-15).

Déu és també Esperit, Esperit Sant. És l’Esperit que guiava els passos de Jesús. És l’Esperit que se’ns comunica a cada u de nosaltres i que és també manifestació de l’amor de Déu. En la segona lectura (Rm 5,1-5), Pau ha recordat que, fins i tot enmig de proves i tribulacions, podem trobar la satisfacció perquè Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Déu dóna l’Esperit d’amor. Estem embolcallats pel misteri d’amor del Pare, que es manifesta en la persona del Fill i ens fa forts en la fe, per l’Esperit Sant. Jesús advertia els deixebles que serien portats als tribunals i els diu: Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que us sigui inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant (Mc 13,11)

¿Com vivim aquest misteri d’un Pare, Fill i Esperit Sant, que envaeix la nostra vida?

Girona, 22 de maig de 2016

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 1 de 323