Arreu, tant de Caritas-FAC, de Parròquies, com d’entitats ben diverses, han anat surant  crides de  solidaritat amb els damnificats d’Haití, i s’han promogut moltes iniciatives per ajudar la població afectada. El fet de la solidaritat dels pobles és un signe d’esperança, en aquest món, en el qual no manquen fets que inviten a la desesperança. Cal dir que l’Església ja era molt present a l’illa abans del terratrèmol del 12 de gener, a la capital. Varen morir  unes 300.000 persones, entre elles, l’arquebisbe i preveres, així com 47 religiosos i religioses... Diverses congregacions han vist les seves cases demolides. L’almoina penitencial és un signe quaresmal de voler ser solidaris i, de compromís d’ajudar a refer la vida a necessitats. Enguany, se’ns proposa de destinar el fruit de les nostres privacions voluntàries com a almoina penitencial a CARITAS-FAC i/o a la Campanya de CÀRITAS amb HAITÍ. En fer el donatiu a les caixetes de l’església és de bo d’indicar  la destinació del donatiu en el sobre. Gràcies.

Unes pistes d'avançada. . .

«Pasqua és la meta, Quaresma és el temps, convertir-nos a Jesucrist és el camí, i l'Esperit és qui "empeny" i pot fer el miracle que brolli la seva Vida en el nostre desert.»

• Dejuna de criticar o de judicar als altres, i omple’t del Crist compassiu que comprèn, no judica i perdona.
• Dejuna de les paraules que fereixen o de  les petulàncies, i omple’t de l’autocrítica i de la conversió que purifica la ment  i el cor.
• Dejuna d’agressivitats o de  provoca-cions,  i omple’t de  la mirada amorosa i de la paciència.
• Dejuna del cofoisme o del pessimisme, i omple’t de l’alegria del cor que dóna serenor i coratge.
• Dejuna de les ansietats o de les preocupacions, i omple’t de la confiança  en la vida i en Déu.
• Dejuna de l’avarícia o de sol·licituds materials, i omple’t  de l’Esperit de Déu que  dóna una projecció generosa per a la vida.
• Dejuna d’impressions superficials o de tensions, i omple’t del capteniment que  et fornirà d’un tarannà més autèntic.
• Dejuna d’egoismes o de rancúnies i malfiances, i omple’t d’un cor d’ànim gran i de perdó.
• Dejuna dels pensaments de debilitat, de la  feblesa en les conviccions o de la inclinació a una fe refredada, i omple’t  del consol, de la força i de la presència   misteriosa i acompanyant de Déu.

De vegades diem «si pogués tornar a néixer...», per manifestar el desig d’haver viscut d’una altra manera; però això no passa de ser una frase feta o bé una pura lamentació. Tanmateix, el fons d’aquest desig planteja la pregunta: «És possible donar-se de tant en tant una nova oportunitat per començar de bell nou?» Aquesta pregunta, a la llum de la fe, es reformula en la qüestió: «És possible la conversió personal?»

Hi ha una resposta abstracta a la crida a la conversió que la redueix a un pur formalisme. Hi ha una resposta moralista que suggereix que la conversió consisteix en la rectificació d’alguns comportaments ètics. Fins i tot, hi ha una interpretació que  planteja la conversió com una amenaça. Tanmateix, la conversió, en boca de Jesús, és l’oferta d’una nova oportunitat per començar de bell nou a viure amb plenitud en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.

 La conversió cristiana, justament, és això. És un canvi de mentalitat i de pràctica regalat per Déu per mitjà de Jesucrist amb la força l’Esperit, que allibera la nostra llibertat i ens permet néixer de nou.

Les lectures d’aquest diumenge afegeixen que, a banda de l’oferta d’aquesta nova oportunitat, el mateix Déu es compromet a fer-la realitat si el deixem actuar a les nostres vides. El que cal, doncs, és obrir la porta a la tendresa de Déu manifestada en Crist, i deixar-lo fer. Aleshores, tot és possible.

Cal afegir que la proposta de la conversió encara planteja una altra pregunta: «Ens podem donar una nova oportunitat a nosaltres mateixos si, al mateix temps, no la donem a les dones i els homes del nostre entorn per tal d’edificar plegats una societat més justa i fraterna?»

Aquesta Quaresma podria ser diferent....   (Ramon Prat, full del Bisbat de Lleida)

Senyor, amb l’Evangeli

 reafirmeu les vostres actituds

de paciència i d’exigència,

de misericòrdia i de perdó.

Doneu-nos en el dia d’avui

fe per continuar endavant.

Doneu-nos grandesa d’esperit

per mantenir les expressions de pregària

i de sol·licitud solidària.

Per les víctimes dels terratrèmols (Xile, d’Haití...)

pels que hi han perdut la vida, pels damnificats,

per les seves famílies. . . ,

pels qui han quedat desvalguts, pels difunts. . .

Doneu-nos sensibilitat i conversió de cor

per no viure mai girats d’esquena

a cap forma de violència i de sofriment...

Doneu-nos prou empenta i compromís

per ser portadors de consol.

Doneu-nos amor per sentir i practicar

que “fa més feliç donar que no pas rebre”.

Moveu el nostre cor, la nostra intel·ligència

i les nostres mans per posar en marxa accions

que ajudin a construir  ponts de solidaritat

per un món més humà i més fraternal.

Senyor Jesús,

sempre present enmig de les persones

i atent a les seves necessitats i sol·licituds,

feu-nos sentir la vostra paraula de vida,

revifeu el nostre esperit per tal que,

entomant sofrences i esperances,

anem bastint  àmbits de pau i de bé,

de germanor i de vida comunitària,

a la manera dels primers cristians.

La Quaresma és mirar bé a Jesús,

mirar el seu rostre,

aprendre els seus trets de memòria,

interioritzar-los, que siguin teus,

que formin part de la teva història.

La Quaresma és pujar fins el Tabor,

fins al Calvari,

anar des del desert fins a la Pasqua,

sense mirar enrera, i sense perdre's,

superant l'esforç en l'esperança.

La Quaresma és obrir casa teva totalment - desordenada, fosca -,

i deixar entrar el vent que la netegi,

i que entri tot el sol radiant,

que l'il•lumini,

i en acolorit vitrall es converteixi.

La Quaresma és escoltar

la paraula poderosa,

(que és esmolada espasa i és martell),

perquè el teu cor fereixi i sacsegi,

i un cop renovellat,

l'Esperit habiti en ell.

La Quaresma és suplicar pel foc

i per l'aigua,

per apagar la set  i contra el fred viu,

que el foc es converteixi en flama airosa

i l'aigua sia un inesgotable riu.

La Quaresma és sortir

a buscar el germà

i posar-te a servir-lo tot seguit,

descobrir, amb amor, els seus neguits,

potser són els neguits de Jesucrist.

Una frase per pensar:

*Els arbres rígids es trenquen quan hi ha tempesta. També les persones rígides s'ensorren en les crisis de la vida. Sigues flexible. Viu i deixa viure als altres.

* L’ALMOINA PENITENCIAL DELS DIVENDRES

Se’ns proposa destinar el fruit de les nostres privacions voluntàries com a almoina penitencial a CARITAS-FAC i/o a la Campanya de CÀRITAS amb HAITÍ. En fer el donatiu a les caixetes de l’església és de bo d’indicar  la destinació del donatiu en el sobre.

Crec en la Quaresma i en l'oportunitat que ens dóna

per a renovar les nostres forces i les nostres voluntats.

Crec en aquest camí il•lusionant                                                                                     

i exigent que m'apropa a la Festa de la Reconciliació.

Crec en tots els propòsits que faig per a viure una Quaresma

diferent i a no malmetre un altre any, el camí que se'ns ofereix.

Crec en la Pasqua de Vida, sentit últim del nostre caminar.

Crec en la seva memòria i en l'impuls que em dóna per a ser

Llum, Foc i Aigua pels nostres germans.                                                           

Crec en la Creu i em sento agraït pel seu sacrifici                                                          

i deslliurat de les meves febleses.                                                                            

Crec profundament que ho va fer també per a mi                                               

sense exigir-me cap resposta.                                                                          

Crec que la Pasqua em farà obrir-me a Ell                                                                              

i m'impulsarà a escampar els seus fruits i la seva vida.

Crec en la Església, amb majúscules i minúscules.

Una església d'homes i dones lliures, feliços i compromesos.

Crec en l'Església que és llum en la foscor                                                                             

i altaveu dels que no poden parlar.

Crec en aquesta comunitat de persones                                                             

tocades per l'Amor de Déu,

que es reuneix per a enfortir-se                                                                             

i s'alimenta de la Paraula que dona vida.

Crec en tots els homes que lluiten per l'església universal                                                     

i el Regne sense esperes.

Crec en Jesús, qui confia infinitament en nosaltres.                                                

Ell ens comprèn i ens espera, ens anima i ens reforça.

Crec en el seu Amor i aquesta creença ens revitalitza.

Creure en Ell, em fa creure i confiar en mi mateix                                                                  

i m'anima a col•laborar en la construcció del Regne.

Em sento tan estimat que confio en Ell i m'atreveixo !!!